L’Espanya Montoya

Un cop superat el fenomen de La isla de las tentaciones, Telecinco arrenca Supervivientes després d’una pausa prudencial. El nou reality és exactament igual que sempre, un déjà-vu de plantejaments i accions, però aquest cop incorpora el fenomen viral del programa de les parelles que es posen les banyes per guanyar diners. Montoya, famós internacionalment per la seva desesperació extrema, consternat per la gelosia, ha viatjat cap a Hondures per passar gana a Cayo Cochinos. L’estrena de Supervivientes és una oportunitat per analitzar els rols del programa, dividits entre déus, semideus i mortals, i aprofundir en els mecanismes de l’espectacle en la tragèdia de la resistència.

Déu: el presentador, Jorge Javier Vázquez, exerceix el rol de totpoderós. Des de la comoditat del plató, determina el destí dels personatges que té al voltant i en la distància. Té una informació que va més enllà del que coneixen la resta de participants i se’n fot de les febleses dels altres amb una altivesa que el reafirma en la seva posició. És una deïtat frívola, dèspota i poc pietosa.

Deessa: la presentadora a l’illa, Laura Madrueño, adopta la figura de la deïtat femenina en l’estereotip més idealitzat segons l’imaginari més tradicional i sexista. Seminua, és, per damunt de tot, un símbol de bellesa que gestiona la part domèstica de l’illa.

Herois: és el sector dels concursants escollits per representar el rol més atlètic. Són cossos. Homes i dones joves, mig despullats, que s’han d’exhibir atlètics, vigorosos, àgils, prims i bronzejats. Són els generadors de l’èpica. Tenen un paper preferent, però en cap cas els garanteix la victòria. Representen la carn humana, al servei dels capricis dels déus del programa, però fan la funció de reclam de l’audiència.

Herois secundaris: són el grup més reduït de cossos de més edat. El pas del temps ha començat a fer estralls en el seu físic, però encara presenten unes condicions considerades acceptables segons la tirania televisiva. Ofereixen la part morbosa de l’inici de la decadència, perquè lluiten amb dignitat i desesperadament contra les adversitats de l’edat.

Mortals i altres rèmores: en funció del nivell de decadència pertanyen a un dels subgrups. Són els concursants que no proporcionen l’espectacle físic sinó el dramàtic. Acostumen a ser els proporcionadors del conflicte, l’agressivitat i la discussió, i provoquen huracans de desordre que arrosseguen els cossos. Les seves deficiències de salut serveixen també per incorporar la sensació de risc, patiment i angoixa.

Comparsa: són els familiars dels participants, que exerceixen les funcions del cor de la tragèdia. Tenen la missió de magnificar els esdeveniments i representar al plató el paper de l’espectador.

És la gran tragèdia mediàtica. L’Espanya Montoya que viu pendent de les misèries d’aquest espectacle penós i passat de rosca.