Pareu màquines 20/04/2024

El misteri dels ministres desapareguts

2 min

Heus aquí un bonic efecte de la polarització: quan hi ha una mala notícia econòmica és indefectiblement culpa del govern per als mitjans hostils, i un afer estructural per als que assumeixen el paper de crossa. Observem aquests dos titulars d’El Mundo i Abc, respectivament: “Escrivá condueix Espanya al pitjor forat de pensions de tot Europa” i “Europa no es creu Escrivá: la seva reforma de pensions forçarà un ajustament anual de 12.000 milions”. El ministre apareix aquí com l’individu a lapidar, que precipita els nostres pobres avis a l’abisme. En canvi, a El País la notícia es dona així: “Espanya ha d’ajustar el sistema de pensions en 12.000 euros”. Alehop! Aquí el problema ja no és del ministre, sinó del país. I, si badem, dels iaios, que gasten massa en els seus talladets de mig matí. La Vanguardia també treu el ministre i la seva reforma de l’equació, de manera que és Brussel·les qui queda com la Bruixa Piruixa d’aquesta història: “La UE avisa d’un ajustament d’11.700 milions a les pensions”. Així, com caigut del cel. Quan torni a manar el PP, esclar, seran els diaris de la caverna els qui s’oblidin dels ministres i els altres els qui els assenyalin. Amb la possible excepció de La Vanguardia, que justament excel·leix en el noble art d’entendre’s amb qui toca.

Imatge d'arxiu d'un pensionista.

Pudor

L’endemà que Telefónica conquerís les portades de tota la premsa de Madrid, més part de la catalana, el titular de La Razón és: “100 anys del grup Telefónica amb el Rei i la Borsa al seu costat”. A banda de barrejar naps i cols, la primera pàgina tenia subtítols ensabonadors com “La seva xarxa és una de les més modernes d’Europa i una de les millors del món”. Han quedat a poc de posar-hi “Telefónica, !qué hermosa ereh!” Deu ser la portada menys pudorosa de l’any.

stats