Els misteriosos missatges en clau de Feijóo
Dissabte a la nit, a La Sexta Xplica, convidaven –per variar– Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria que s’ha convertit en un comodí televisiu per analitzar l’actualitat. Per raons inexplicables, la presència d’aquest home davant les càmeres fa pujar les audiències. La seva capacitat d’estimular els audímetres és incomprensible, però els programes el porten de convidat quan els resultats flaquegen. Revilla, demagog i embriagat d’ell mateix, fica cullerada on convingui. Pel seu entusiasme, sembla que digui molt, però aporta poc. Li van fent preguntes fingint un interès per les seves opinions mentre ell s’esplaia amb un seguit de teories explicades amb tanta rotunditat que fa desconfiar. És el populisme personificat.
Després d’una entrevista insuportable, el van fer aixecar per col·locar-lo davant d’una pissarra. Com si fos un professor, li demanaven que desenvolupés les fortaleses i debilitats de Sánchez i de Feijóo. Res tenia gaire sentit. L’espectacle estava a mig camí entre la burla i la divulgació barata.
En un moment de la conversa, Revilla va revelar, a tall d’anècdota, que Feijóo li envia missatges de mòbil per error que estan escrits en clau i que ell no entén. “Estoy en el listín de números cerca”, va especular per justificar aquesta suposada confusió estranya. El presentador va mostrar-se molt interessat per aquesta circumstància i li va preguntar què deien aquests missatges. “Lo que dicen no se entiende”, repetia Revilla. Sense mirar el mòbil, va recordar de memòria l’últim que havia rebut: “Viene la tangana por la puerta de atrás. Por delante sale y el otro entra”. El presentador es va mostrar sorprès, perquè Revilla, a més, no té WhatsApp. L’expresident de Cantàbria va aclarir que es tractava d’uns SMS. Va assegurar que ja n’havia rebut uns quants i que la primera vegada el va avisar, però que després ja no li deia res. El presentador li va dir si els podia veure, però Revilla va excusar-se, perquè no volia ser indiscret. Aleshores, el va convidar a mirar a càmera i, públicament, advertir Feijóo del problema. Revilla va acatar l’ordre: “Si me estás escuchando, querido Feijóo, me estás mandando unos mensajes que yo no entiendo lo que me dices. Probablemente se los mandes a alguien con quien tienes una clave que entre vosotros os entendéis. A mí me hablas de cosas que no las encuentro racionales”.
En una època tan convulsa, l’escena és un exemple clar de com els mitjans de comunicació estan contribuint a l’esperpent polític. Ja no és només el rol lamentable de Revilla, que necessita incorporar aquestes escenificacions per garantir-se futures intervencions. És com les televisions fan ús de la política i esdevenen còmplices d’esquetxos delirants i sense sentit. El que els interessa és que circuli l’escena surrealista a les xarxes. Els magazins d’actualitat política ja no busquen explicar res. Busquen fer soroll de la manera més absurda.