Una muntanya de llibres rebutjats
El primer any de la guerra a Ucraïna ha permès que les televisions públiques aprofundeixin en el conflicte amb una perspectiva més global i voluntat d’anàlisi, anant més enllà del que permet l’actualitat del dia a dia. Els aniversaris, fins i tot els tràgics, serveixen per quantificar amb xifres. Però també per avaluar la dimensió humana i social del drama. Tant TV3 com RTVE han adaptat la seva programació habitual amb una sensibilitat especial cap a les conseqüències sobre la població.
En una de les magnífiques cròniques de Xesco Reverter per al Telenotícies s’abordava la guerra des de la perspectiva cultural. Ens explicava com l’atac rus ha provocat un rebuig a tota la creació i producció vinculada al país de Putin. Primer ens presentava un pintor rus que fins abans de la guerra era bilingüe i que ara només parlava ucraïnès. Mentre argumentava la seva decisió, la crònica ens ensenyava la producció artística del pintor, fent evident com el trauma de la guerra també hi havia quedat plasmat. Després, descobríem la majestuosa llibreria Siaivo, que havia eliminat de la seva oferta l’apartat literari dedicat al rus. És més, s’havien convertit en un punt de recollida de llibres en rus que la gent ja no volia a casa seva. Un client admetia que la guerra li havia fet passar les ganes de llegir els autors russos. La crònica situava la càmera a la part superior de l’escala de la botiga que anava cap al soterrani, potenciant la intenció dels llibreters de rebaixar la categoria d’aquella producció literària, de menystenir-la. Entrevistava la propietària del negoci davant una enorme pila caòtica de llibres. L’ordre escrupolós de les prestatgeries de la botiga contrastava amb la muntanya desendreçada de llibres russos del magatzem. Reverter explicava com Ucraïna havia prohibit el consum de sèries, música i cinema d’origen rus i subratllava la paradoxa: Putin va començar la invasió amb la voluntat de russificar el país veí i ha provocat l’efecte invers, la renaixença ucraïnesa i el rebuig visceral a tot allò que prové de Rússia.
Al Telediario de La 1, la periodista Lara Prieto feia una mirada des de l’altra banda. Ens presentava l’Olga, una dona russa, davant de la televisió de casa seva mirant l’informatiu de la cadena estatal. La locució ens explicava: “Hablan mucho de Ucrania pero a su manera. Zelenski apenas aparece. Salen víctimas de la guerra, pero siempre las causadas por las tropas ucranianas, nunca por los rusos”. I afegia: “A Olga esta narrativa le parece correcta”. Per contrast, també ens oferia el testimoni d’un estudiant de ciències polítiques que ens explicava com s’ho feia per informar-se a través de canals estrangers, l'accés als quals sovint trobava bloquejat.
Les dues cròniques servien per il·lustrar les conseqüències que perduren més enllà de la mateixa guerra: les conseqüències en la cultura i la mentalitat de la gent. I com tot allò que permet ampliar els horitzons i el coneixement acaba posat al servei de la deshumanització de tot allò que no és propi.