Rússia "revisarà" la seva postura negociadora al·legant un suposat atac d'Ucraïna a una residència de Putin

Zelenski nega l'atac i diu que és un pretext de Moscou per atacar edificis governamentals

Vladimir Putin, reunit aquest dilluns a Moscou amb el cap de l'exércit
29/12/2025
4 min

BarcelonaRússia acusa Ucraïna d'intentar atacar una residència de Putin i diu que "revisarà" la seva postura en les negociacions de pau, sense abandonar-les. Segons ha dit el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, Kíiv hauria descarregat 91 drons aquest dilluns a la nit contra la casa del president a la regió de Nóvgorod, un atac que hauria aturat la seva defensa antiaèria. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha negat l'atac, que qualifica de "mentida" del Kremlin, i ha advertit que és un pretext per atacar edificis governamentals ucraïnesos. El ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, ha qualificat l'estratègia del Kremlin de "manipulació" i ha parlat de "l'habitual tàctica russa: acusar l'altre del que tu mateix fas o estàs preparant". Tot plegat ha refredat les expectatives que va generar diumenge la visita de Zelenski a Florida per entrevistar-se amb Donald Trump, quan tots dos van assegurar que la pau està "més a prop que mai".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons ha informat el Kremlin, Putin ha parlat per telèfon amb Donald Trump per informar-lo del presumpte atac i del canvi del seu posicionament, tot i que ha deixat clar, segons el seu assessor polític Iuri Uixakov, que Rússia encara vol treballar amb els Estats Units per trobar una sortida a la guerra. Mentrestant, Moscou ha amenaçat que hi haurà represàlies ("Aquestes accions imprudents no quedaran sense resposta", ha advertit Lavrov) i diu que ja ha seleccionat els objectius ucraïnesos.

La posició del Kremlin contrasta amb l'optimisme que manifestava Zelenski al sortir de la reunió amb Donald Trump diumenge. "Hem discutit tots els aspectes del marc de pau i hem aconseguit resultats significatius", deia. El president ucraïnès ha assegurat aquest dilluns que el pla inclou garanties de seguretat dels Estats Units per al seu país durant 15 anys, tot i que ell n’havia demanat per a mig segle.

No és clar encara de quina manera es concretarien aquests compromisos, però el líder ucraïnès fa temps que reclama garanties de seguretat “similars a l’article 5” per part d’Europa i dels Estats Units, en referència a la carta de l’OTAN, segons la qual un atac contra un estat membre s’ha de considerar un atac contra tots. Zelenski ha afirmat que els dos dirigents han coincidit que "les garanties de seguretat són clau per aconseguir una pau duradora". "Ucraïna està a punt per a la pau", ha subratllat a X, i ha afirmat que "alguns documents ja s'han tancat o s'estan ultimant".

Tot i això, després de més de tres hores reunits, tots dos van sortir sense anunciar ni concretar cap acord important. Trump va advertir de la possibilitat que no es concreti un acord. "D'aquí unes setmanes ho sabrem", va dir, i va reconèixer que hi continua havent un parell d'assumptes "molt espinosos". Les negociacions entre Kíiv i Washington estan encallades en dos punts: l'estatut de la central nuclear de Zaporíjia, ara sota control rus, i sobretot, la concessió de territori ucraïnès a la regió oriental del Donbàs.

Les empreses militars cauen a la borsa

L'optimisme del matí després de la reunió entre Putin i Zelenski s'ha traduït en fortes caigudes a la borsa de les principals empreses militars europees en el moment de l'obertura dels mercats. Els avenços cap a una potencial resolució del conflicte a Ucraïna llastaven els valors d'empreses com el de l'alemanya Rheinmetall (-3,37%), la italiana Leonardo (-4,7%), la francesa Thales (-1,57%) o la britànica BAE Systems (-1,87%). L'espanyola Indra arribava a baixar fins a un 1,89%. Així i tot, al tancament de les borses les caigudes s'havien moderat. Rheinmetall tancava amb una pèrdua de l'1,36%; Leonardo de l'1,96%, Thales del 0,66%, BAE Systems del 0,26% i Indra del 0,25%.

Tot i els descensos registrats, els valors del sector de defensa a Europa acumulen un rècord de guanys el 2025 i, a punt de tancar l'exercici, Rheinmetall acumula una pujada del voltant del 150%, mentre que Indra puja un 170%, Leonardo més d'un 80% i Thales un 60%, un augment anual impulsat per la nova política europea de rearmament.

La pau, encara lluny

El Kremlin no té gens d'interès a abandonar les negociacions, però no hi ha cap indici que estigui disposat a firmar la pau mentre la situació al front li continuï sent favorable i alhora pugui mantenir el control intern. Trump ha dit que l'acord de pau està fet "en un 95%", però justament el 5% que falta és la clau de volta: que Putin estigui disposat a un acord. Un altre cop el president estatunidenc llança un titular que no se sosté veient la realitat sobre el terreny, com ha passat des que al novembre va presentar el seu pla de pau, concebut per respondre a les principals demandes del Kremlin. Però el Kremlin no cedeix: l'acord no està fet, com tampoc hi va haver l'anunciada treva de Nadal, ni la del Dia d'Acció de Gràcies. El que s'està preparant, alerta Kíiv, és el bombardeig de les institucions ucraïneses, objectiu de la "guerra llampec" que Putin va llançar, sense èxit, fa gairebé quatre anys, per col·locar-hi un govern afí.

Trump no va posar fi a la guerra d'Ucraïna "en 24 hores", com va prometre en campanya electoral, i en cada ronda negociadora, malgrat tot el bombo i platerets, la realitat és tossuda: l'objectiu de Moscou és tutelar el futur polític i militar d'Ucraïna. I a l'altre bàndol, els ucraïnesos estan ferits i esgotats, s'enfronten a un hivern més difícil que l'anterior, saben que juguen amb l'àrbitre comprat, però tampoc estan disposats a una rendició incondicional. I mentre cap d'aquests dos factors de l'equació canviï, sobre el terreny continuarà la guerra.

Això fa del ball de gesticulacions diplomàtiques una roda de hàmster: Ucraïna intenta que els seus aliats europeus forcin Trump a mantenir el seu suport en la guerra i a oferir-li unes ambigües garanties de seguretat (havent deixat caure l'objectiu de l'entrada formal a l'OTAN), però el Kremlin no vol ni tropes occidentals ni garanties que mantinguin Kíiv fora de la seva òrbita. I tothom sap que ni els Estats Units ni la UE estan disposats a entrar en guerra contra Rússia per Ucraïna. El dilema per a Zelenski és, en realitat, aquest: o accepta la capitulació o se la juga a continuar la guerra intentant contenir les tropes russes a les trinxeres i suportant els atacs de drons fins que canviï el clima polític i econòmic a Rússia.

stats