Com no caure en els 'desinfluencers' alimentaris

Fa vora dos anys que vaig canviar d’hàbits de menjar i, a la caça de receptes saludables i coneixements, l’algoritme em serveix un munt de vídeos de creadors de contingut diversos que tracten el tema de l’alimentació i la salut. La majoria és gent responsable, però arriben barrejats amb un indigest remenat tòxic de xarlatans i desinformadors. El més habitual és que el desaprensiu en qüestió llueixi un cos tonificat i aparentment saludable –subratllo: aparentment– i recomani menjar tones de carn vermella o aliments greixosos com el formatge o els embotits perquè són bones fonts de proteïna. Esclar, qui no voldria presentar el seu instagramejable aspecte i, a sobre, atipant-se de txuleton amb idiazabal?

El problema d’aquestes dietes de Disneylàndia és que sempre ometen la creu. L’excés de carn vermella (o processada) està relacionat amb determinats càncers. Els formatges més contundents poden pujar la tensió pel sodi i són densos en calories: si contribueixen a un sobrepès, les artèries se la juguen. Aquests mateixos desaprensius acostumen a denigrar la fruita, pel sucre, i aleshores invoquen els temuts pics de glucosa, com si les variacions –dins d’un ordre– no fossin assumibles per part de la població que té un pàncrees funcional dissenyat justament per gestionar-les. Per evitar-los, cal recordar que la trampa és sempre la mateixa: no considerar un aliment en el seu conjunt i descontextualitzar una dada aïllada per fer veure que han descobert una drecera secreta. Porto més de 30 quilos deixats pel camí, arran de l’infart, i ho he fet sense renunciar a xalar immensament a taula gràcies als consells de gent seriosa que comparteix els seus coneixements a les xarxes. Però el que fan alguns desinfluencers marejant les xifres de nutrients per construir-se una figura de gurus trencadors és irresponsable i mereixeria resposta de les autoritats sanitàries.