Peinado, Begoña i la fletxa d’Aquil·les

Ens explicava Zenó d’Elea fa 2.500 anys que la fletxa que dispara Aquil·les no arribarà mai a encalçar la tortuga a qui li ha donat un cert avantatge. Sosté el filòsof que, abans, el projectil haurà de cobrir la meitat de la distància que la separa de l'animal. I que un cop arribi a aquesta fita, haurà d’arribar a la meitat del tram que encara li resta. I que com que l’espai es pot partir en infinites porcions, sempre hi haurà una meitat a recórrer. La paradoxa, malauradament, no li funcionarà a Begoña Gómez. Per molt que els diaris menys hostils a Pedro Sánchez, com ara La Vanguardia o El Periódico, titulin dient que Gómez ha quedat “a un pas” de seure al banc dels acusats, l’aposta més segura és que el jutge Peinado no ha organitzat tot el que ha organitzat per deixar-la només al caire de l’abisme judicial.

Els diaris de la caverna, esclar, se salten a la torera el fet que tècnicament hi ha cinc dies en què poden passar coses que li evitin la imatge de seure com a acusada i donen per fet ja no només la vista oral sinó la imputació d'uns delictes sense la delicadesa del "presumpte". Observem, per exemple, la giragonsa d’aquest titular d’El Mundo: “El banc espera Begoña per «aprofitar» el poder de Sánchez”. El contrast de les dues Espanyes es manifesta en la diferència de to del titular d’El País, que parla d’un processament “després d’una polèmica investigació”, i el de La Razón, on es consigna que el magistrat ha trobat “deu indicis” que justifiquen jutjar Gómez: clarament el segon rotatiu vol suggerir que, amb tanta acumulació indiciària, segur que hi ha un bon tou de culpa. Des del punt de vista del lector, s’ha parlat tant del cas que la sensació és que la fletxa ha recorregut ja totes les meitats de distància que li tocava recórrer. Gómez ja ha pagat pena de telenotícies i ara només falta que Peinado aconsegueixi recórrer aquella última meitat de distància que fa tant que cobeja.