Els periodistes: d’enemics del poble a traïdors

L’escalada militarista de Trump té una translació també en la seva (magra) consideració de la premsa independent. Recordem que un dels seus leitmotivs durant la primera legislatura del seu foll mandat va ser repetir una vegada i una altra que els periodistes eren enemics del poble. Era una irresponsabilitat, perquè els criminalitzava a ulls de la caterva MAGA, però aquest epítet digne d’Ibsen no tenia cap derivada legal. Ara, però, el president americà fa un pas més i aquesta setmana, en una de les seves erràtiques evacuacions verbals, suggeria que els mitjans de comunicació podien enfrontar-se a càrrecs per traïdoria si considera que escampen informació falsa i, per tant, ajuden els enemics dels Estats Units. Tot això passa mentre el Pentàgon ha iniciat una maniobra per augmentar la seva opacitat i impedir que la premsa pugui passar-li comptes.

Passar d’enemics a traïdors no és només una qüestió de temperatura semàntica, per les implicacions judicials que pot comportar. I fins i tot Pete Hegseth, que abans de ser secretari de Defensa –i rebatejar el càrrec com a “secretari de la Guerra”– feia de presentador de Fox News, ara demana titulars més patriòtics i expressa obertament el desig que la CNN canviï la línia editorial, aprofitant que l’ha comprat un aliat de Trump. El responsable de l’organisme que regula les llicències televisives també ha proferit amenaces contra els canals rebels. El periodisme mereix una seguretat jurídica suficient per no haver de patir de si s’enfronta a l’actitud baladrera d’un bocamoll o a alguna cosa més. I no augura res de bo que el llenguatge del president americà cada cop assumeixi més la semiòtica dels règims autoritaris. La qual cosa, per l’efecte encomanador que té tot el que passa als Estats Units, acabarà arribant aquí d’alguna manera o altra. Mals temps per a la lírica, i per a la prosa.