El polític més corrupte segons García Ferreras

És el judici que portaven anys esperant. Dilluns al matí, les cadenes privades espanyoles informaven de l’inici del judici del cas Pujol amb la mateixa exigència i precisió amb què pronunciaven el seu cognom. “Puyol” és l’al·legoria del periodisme d’aproximació. A El programa de Ana Rosa es preguntaven per “la fortuna oculta” amb l’ajuda d’Eduardo Inda com a màxim expert en la matèria. En els muntatges de les imatges d’arxiu de la família Pujol hi posaven seqüències de feixos de bitllets com a cortineta de separació. La presentadora i els col·laboradors barrejaven i confonien circumstàncies, detalls i notícies, en un totum revolutum del cas. A Antena 3 Noticias la notícia incorporava un subtil muntatge humorístic a l’estil de l’APM, agafant expressions i atzagaiades de Pujol i Ferrussola per fer el cas més esperpèntic. “Los que fueron la imagen de la pulcritud y la integridad en Cataluña serán juzgados por todo lo contrario”, deien per tancar el reportatge. Va ser una constant durant tot el matí: un cert judici a la societat catalana, com si fos còmplice, com a prova de la hipocresia d’un país sencer. Però qui estava més excitat i destil·lava un menyspreu desinhibit era Antonio García Ferreras a Al rojo vivo. Es va passar tot el matí repetint exactament la mateixa lletania: “Jordi Pujol, posiblemente el político más corrupto de la historia de España. ¡Se lo han llevado crudo!” Va mostrar un cert sarcasme desconfiant de les valoracions mèdiques de Jordi Pujol. Després d’una connexió en directe del periodista Ferran Casas valorant l’inici del judici, Ferreras va acomiadar-lo afegint una postil·la de collita pròpia: “Yo creo que ha robado tanto que ya ni se acuerda”. Quan va ser el torn d’intervenció de l’exsecretari general de CCOO Catalunya Joan Coscubiela, ara analista del programa, García Ferreras no parava de repetir el mateix: “¡23 años llevándoselo crudo durante décadas y décadas y décadas en el poder!” I insistia: “¡Se lo llevaron crudo! Yo creo que es uno de los políticos y de las familias más corruptas de la historia de la democracia de España”. En la conversa s’assenyalava la societat catalana de connivent. El presentador d'Al rojo vivo li repetia pel broc gros: “Toda Cataluña sabía lo que sabía, pero él era intocable, él era el emperador”. Poc després, tornava el mantra sobre Jordi Pujol: “Es uno de los políticos que más dinero ha robado a los ciudadanos”. 

A García Ferreras li agrada utilitzar un argot col·loquial per parlar del cas: “Se lo ha llevado crudo”, “La pasta la tenía en Andorra”, “¡La UDEF son los que lo han pillado!” Aquest ús del llenguatge accentua la idea de criminalitat i manca d’escrúpols dels Pujol. Utilitzava un registre propi de comissaria que substitueix el rigor i condiciona la percepció de l’audiència sense arguments jurídics. Al presentador li serveix, a més, per exhibir una mena de distància moral. Tota la complexitat del cas queda reduïda al “se lo llevaron crudo”. Al rojo vivo substitueix els tempos i els criteris judicials pel seu propi relat.