La pregunta sobre Catalunya que no fan al general

El diari Abc entrevista el general Fernando Alejandre, que va ser cap de l’estat major de l’exèrcit amb Dolores de Cospedal i Margarita Robles, que el va destituir de manera fulminant tot just constituït el govern amb Podem. El ressentiment contra Sánchez travessa tota la conversa, que és un requisit no imprescindible, però sí recomanable si aspires que el rotatiu amplifiqui el teu missatge en portada. “Tenim una amenaça certa i clara del Marroc”, diu l’ex-Jemad, que recorda com cap instància internacional va moure ni mitja falange quan allò de l’illa de Perejil i, per tant, segons la seva lògica particular, el mateix podria passar si ara Ceuta i Melilla passessin a ser marroquines per la via invasiva. La culpa, esclar, és de Pedro Sánchez per tensionar l’OTAN (i per no donar prou diners a l’exèrcit). 

Cap pregunta del qüestionari burxa el general a la reserva. Sota el seu comandament, per exemple, uns quants centenars de militars (la majoria retirats, però no tots) van signar un manifest en defensa de (glups) el militar Franco, arran de l’anunci de la seva exhumació. I, sobretot, tampoc es capbussa en una revelació gens menor que Alejandre va revelar en el seu llibre de memòries, titulat (reglups) Rey servido y patria honrada: el pla discret per tenir l’exèrcit mobilitzable per sufocar l’independentisme a Catalunya, arran de l’1-O. El govern va afirmar que en desconeixia l’existència, però que, si era així, es tractava d’un fet “gravíssim” i “inacceptable”. ¿Aquesta desqualificació pública no mereixia una pregunta a l’entrevista? ¿No és un trosset de context rellevant perquè el lector ponderi les afirmacions del militar, sobretot quan va salpebrant el seu discurs de retrets? Senyor general, ¿són aquests, els morts que temia Puigdemont si aplicava el mandat del referèndum? ¿Estava vostè disposat a fer matar els que considera compatriotes? L’escoltem, l’escoltem.