Com preparar-se per a una nova apagada elèctrica?

La península Ibèrica encara s'està recuperant de l'apagada elèctrica total que va patir dilluns passat, una crisi que va posar en evidència la fragilitat dels serveis essencials i la nostra dependència absoluta de l'electricitat. El govern espanyol encara no ha explicat les causes d'aquest incident, que va provocar que els ciutadans s'enfrontessin en una realitat inesperada: trens aturats, semàfors apagats, electrodomèstics inutilitzats i també, una pèrdua massiva de comunicacions.

La caiguda de les telecomunicacions, el més inquietant

Si bé la manca d'electricitat va aturar múltiples serveis, des del transport ferroviari fins als comerços, la queixa més recurrent entre els ciutadans va ser la impossibilitat de comunicar-se. Els telèfons mòbils, tot i tenir bateria, es van convertir en aparells gairebé inservibles a mesura que avançava el dia. La magnitud de la incidència es pot quantificar: segons Luke Kehoe, analista d'Ookla, la velocitat mitjana de descàrrega mòbil a tot l'Estat va caure un 73% respecte al dia anterior. Més preocupant encara va ser el fet que a les nou del matí un 95% dels usuaris gaudien de connexió mòbil estable, i al migdia la xifra era del 50%. A les tres de la tarda va baixar fins al 40% i fins ben entrada la nit no va tornar a superar el 55%.

Què va passar exactament? Per què ens vam quedar sense poder comunicar-nos? I més important encara, com podem preparar-nos per a futures incidències similars? Tot seguit repassem alguns aspectes que cal tenir en compte.

Per què els mòbils deixen de funcionar?

El motiu principal és senzill: encara que el telèfon tingui bateria, les antenes i emplaçaments que proporcionen cobertura funcionen amb electricitat. Sense corrent, aquestes infraestructures deixen de transmetre. Només continuen operatives aquelles que disposen d'algun sistema d'alimentació de reserva, ja sigui mitjançant bateries (amb autonomia d'hores) o generadors (amb autonomia de dies, ampliable recarregant combustible).

Però aquí rau el problema central. Fonts del sector expliquen a l'ARA que només un percentatge molt petit —"un únic dígit"— dels emplaçaments de mòbil a l'Estat disposen d'algun sistema de reserva. El motiu és evident: el cost. Com a solució per millorar la resiliència de les xarxes, s’apunta cap als països nòrdics i cap a Austràlia, on es financen les operadores perquè instal·lin bateries de suport.

Les alternatives via satèl·lit, encara limitades

Les xarxes de telecomunicacions per a consumidors, com l'Starlink d'Elon Musk, podrien teòricament substituir els emplaçaments terrestres en cas d'apagada. Els seus satèl·lits en òrbita baixa (LEO) funcionen com a antenes orbitals alimentades per captadors solars.

Tanmateix, la realitat actual encara presenta limitacions importants: cal disposar d'una antena fixa connectada a un rúter. En alguns països s'estan experimentant les emissions directes a telèfons mòbils convencionals, però aquestes tecnologies no s'han generalitzat i no ofereixen la mateixa capacitat de dades que les antenes terrestres.

L'única funcionalitat satèl·lit realment operativa per a usuaris comuns són els missatges de text que pot enviar l'iPhone 14 i models posteriors mitjançant la xarxa de Globalstar. Una opció limitada, ja que el destinatari ha d’estar en condicions de rebre'ls.

Per què tampoc tinc internet a casa?

A més de la desconnexió als mòbils, la majoria dels ciutadans també es van quedar sense wifi, que és la manera col·loquial de referir-se a la connexió domèstica a internet. En realitat, les línies de fibra òptica sí que continuaven funcionant, perquè els centres de dades de les operadores es mantenien actius gràcies als generadors de reserva. El que va caure amb l'apagada són els mòdems i encaminadors de llars i oficines, ja que necessiten electricitat per funcionar.

Alguns ciutadans no van patir aquest problema gràcies a tenir l'aparell connectat a un limitador de sobretensió que també inclou bateria, i disposar d'ordinadors portàtils carregats. La solució ideal per mantenir la connectivitat i poder treballar durant una apagada és, naturalment, un SAI (sistema d'alimentació ininterrompuda), amb bateria de més capacitat i, per tant, amb més autonomia per alimentar els dispositius de xarxa.

Com allargar la bateria del mòbil

La limitació més evident durant una apagada elèctrica és la impossibilitat de recarregar els dispositius. Per tant, conservar la bateria es converteix en prioritat màxima. A banda dels consells habituals sobre desactivar funcions prescindibles (Bluetooth, GPS, etc.), cal tenir en compte dues recomanacions essencials. La primera, activar el mode avió per evitar que el telèfon consumeixi energia intentant constantment connectar-se a xarxes no disponibles. La segona, minimitzar l'ús de la pantalla, que és el component que més energia consumeix. Jugar o llegir durant hores exhaurirà ràpidament la bateria.

Com a alternativa fonamental, les bateries externes són un recurs indispensable que cal mantenir sempre carregades. Una bateria de 10.000 mil·liamperes-hora (mAh) permet recarregar un mòbil o una tauleta un parell de vegades; una de 20.000 mAh pot alimentar el doble d’aparells o de cicles, i fins i tot un ordinador portàtil.

També val la pena recordar que molts portàtils carregats poden proporcionar energia a un mòbil quan se'ls connecta, i diversos models de telèfons moderns ofereixen càrrega inversa (amb fil o sense) per compartir energia amb altres dispositius.

La ràdio: el mitjà que mai falla

En situacions d'emergència, les emissores de ràdio —que disposen de generadors— acaben sent la font d'informació més fiable i accessible. Això, naturalment, sempre que es tingui a mà un receptor funcional.

Els transistors tradicionals funcionen amb piles. És convenient comprovar-ne les reserves o, si s'utilitzen bateries recarregables, mantenir-les plenes. Però en situacions com la viscuda aquest dilluns, resulta especialment útil disposar d'un receptor de ràdio veritablement autònom, com els models amb manovella: cinc minuts d'accionament manual proporcionen aproximadament trenta minuts d'escolta. Hi ha models encara més complets que incorporen captador solar, llanterna i entrada USB per carregar el telèfon, fet que els fa convertir en autèntiques estacions d'emergència.

Respecte a la possibilitat d'escoltar la ràdio amb el telèfon mòbil, cada vegada és més complicat: les aplicacions de ràdio òbviament no funcionen sense internet, i la majoria de fabricants han eliminat el receptor FM incorporat en els seus models prèmium, centrant-se exclusivament en la connectivitat en línia. Paradoxalment, són els mòbils de gamma mitjana i baixa —dissenyats per mercats menys opulents— els que encara solen integrar receptors FM. Així doncs, de cara a futures incidències, pot ser més útil un telèfon modest que un d'última generació.

Plaques solars: per què no funcionen durant les apagades?

Molts ciutadans que han invertit en instal·lacions fotovoltaiques s'han sorprès en descobrir que, malgrat disposar de plaques i ser ple dia, es queden igualment sense electricitat durant una apagada.

L'explicació rau en el tipus d'instal·lació: la majoria són del tipus bàsic, compostes únicament per captadors a la teulada i un inversor que gestiona el trànsit d'energia, abocant l'excedent a la xarxa i rebent-ne quan en cal més. El problema és que l'inversor requereix corrent altern de la xarxa per funcionar i no pot utilitzar directament la contínua que produeixen les plaques.

L'única manera d'aconseguir independència de la xarxa elèctrica és complementar la instal·lació amb dos elements crucials: bateries per emmagatzemar l'energia generada però no consumida, i un mòdul d'aïllament que permeti independitzar la instal·lació en cas d'apagada. El principal inconvenient és que aquests components poden arribar a duplicar el cost total del sistema.

En relació amb les bateries, els propietaris de cotxes elèctrics en tenen una, i no pas petita. Alguns models permeten fer-la servir per alimentar la instal·lació domèstica, sigui mitjançant el carregador o bé endollant aparells directament al cotxe.

Generadors elèctrics: solució amb riscos

Finalment, alguns ciutadans es plantegen l'adquisició de generadors elèctrics alimentats amb gasolina o gasoil. No resulten excessivament cars: un model de 5.000 W es pot comprar per menys de 1.000 euros i proporciona prou energia per a necessitats bàsiques. No obstant això, cal extremar les precaucions respecte a la seva ubicació i ús. Just aquest dimarts, l'ARA informava que el Servei d’Emergències Mèdiques ha hagut d'atendre desenes de persones intoxicades per les emissions de monòxid de carboni de generadors elèctrics mal ventilats, un risc que s'afegeix a l'emergència original.