Gairebé 5.000 proves mèdiques i 500 operacions ajornades per l'apagada general

BarcelonaCom a llegat de la pandèmia, el sistema sanitari català té multitud de plans de contingència per sobreposar-se a fenòmens externs amb rapidesa i flexibilitat. L'últim exemple de situació d'emergència va sacsejar dilluns la península Ibèrica. Mentre el país contenia la respiració per una apagada sense precedents que ho va paralitzar tot, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van garantir que tota l'activitat urgent que no es podia ajornar s'atengués amb normalitat. Ara bé, per assegurar que disposaven de prou energia i per evitar desplaçaments d'usuaris en el moment més incert, es van posposar gairebé 5.000 proves mèdiques i 500 operacions, segons dades provisionals del departament de Salut. Fonts consultades per l'ARA remarquen que ja s'estan reprogramant totes les intervencions sense afectacions assistencials greus.

"Estàvem preparats: els grans hospitals vam respondre bé i no vam tenir problemes destacats", assegura la directora assistencial de l'Hospital Clínic, Raquel Sánchez-Valle, que es va posar al capdavant del comitè de crisi del centre. Segons dades provisionals del departament de Salut, en tot el sistema públic s'han ajornat almenys 2.490 proves de radiologia, 355 endoscòpies i 1.983 proves d'altra tipologia, a més de 500 operacions quirúrgiques no urgents. Fins que no es desactivi l'emergència a Catalunya, es mantindrà la "màxima alerta" en tots els centres hospitalaris, que ja funcionen amb el 100% de l'energia.

Durant l'apagada, els hospitals van funcionar amb autonomia gràcies als seus grups electrògens. En concret, el Trueta, la Puigverd, el Taulí i el Clínic tenien autonomia per 24 hores, l’Hospital Vall d’Hebron per 40 hores i l’Hospital Germans Trias i Pujol per 50 hores. Això va permetre que hi hagués "poca afectació assistencial", ja que van fer totes les intervencions quirúrgiques urgents que no es podien reprogramar, explica Sánchez-Valle. Al Clínic, per exemple, van reprogramar proves diagnòstiques, endoscòpies i van suspendre tota l'activitat del Centre d’Hemodiàlisi del carrer Manso.

70.000 cites als CAP

En aquest hospital l'olor de gasoil va arribar a ser intensa i el soroll dels generadors, que feia molt que no s'engegaven, se sentia a tot arreu, però es va aconseguir atendre totes les persones que no es podien esperar. Tot i la ràpida reacció dels centres hospitalaris, la directora assistencial del Clínic reconeix que hi ha aspectes a millorar, com la comunicació amb altres hospitals i amb els CAP. "La part elèctrica la tenim ben coberta, però haurem de fer alguna cosa perquè el pròxim cop no hi hagi problemes per comunicar-nos entre nosaltres", conclou. Com que l'apagada va afectar també la xarxa de telefonia mòbil, els centres tenien dificultats per intercanviar informació i actualitzar la seva situació al conjunt del sistema.

Segons la directora d'Atenció Primària i a la Comunitat de l'Institut Català de la Salut (ICS), Elisabet Descals, la gran majoria de CAPs van continuar prestant atenció tot i l'apagada massiva. Els centres que tenen servei d'urgències disposen d'un generador, per la qual cosa van funcionar amb relativa normalitat, i els medicaments que guarden a les neveres no es van fer malbé perquè no es va tallar la cadena del fred. En canvi, altres centres com el CAP de Sort no disposaven de generador i van haver de pensar solucions imaginatives: van portar alguns fàrmacs que s’han de guardar en fred a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, que sí que disposa d’un sistema alternatiu en cas d’una fallada elèctrica.

Mitjançant un SMS, els CAP van avisar els usuaris que es desprogramaven les seves visites de la tarda. Gairebé 70.000 cites s'hauran de reprogramar per culpa de l'apagada. Així i tot, Descals ha reivindicat que els plans de contingència van funcionar, que hi havia llum en la gran majoria de centres i que els CAP van treballar estretament amb hospitals i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per prestar l'atenció no ajornable.

Pel que fa a l'afectació en salut pública, Salut assegura que un 80% de les vacunes emmagatzemades són aptes i que el 20% restant estan pendents de valoració, però confia que la gran majoria també ho seran. A les neveres dels laboratoris catalans on hi ha cultius, soques i mostres l'afectació "serà limitada" i als escorxadors "pràcticament no hi ha hagut incidències".

Teleassistència i intoxicats

El SEM va atendre més de 340 casos relacionats amb l’administració d’oxigen al domicili i a les residències, i el centre d'atenció de teleassistència domiciliària de Barcelona va atendre 1.566 trucades durant l'apagada massiva, però es van activar 975 alarmes que no van aconseguir connexió. Segons l'Ajuntament, aquestes peticions s'estan atenent des del restabliment de la xarxa elèctrica, i es reforçarà el servei en els pròxims dies amb una campanya massiva de seguiment dels més de 100.000 usuaris, començant pels de més dependència.

A més, almenys 21 persones han hagut de ser ateses per inhalació de monòxid de carboni. Els veïns atesos són de Barcelona, Terrassa, Vinyols i els Arcs, Sant Joan de Vilatorrada, Constantí, Calaf, Amposta i Sant Pere de Riudebitlles. Tots van ser traslladats a diferents hospitals amb diverses gravetats. A més, al municipi gallec de Taboadela, tres persones han mort per inhalació de monòxid de carboni. Es tracta d'un matrimoni de 81 i 77 anys i el seu fill, de 56. Els equips d'emergències han rebut l'avís que una quarta persona havia trobat els cossos a les 12.55 hores.