Propaganda monàrquica amb l’acord de pau
Cada dissabte al migdia La 1 de TVE emet Audiencia abierta, un espai informatiu centrat en l’actualitat de la casa reial. Informen de l’agenda dels principals membres de la monarquia amb la finalitat que els ciutadans comprovin com la Corona es guanya les garrofes assistint a tota mena d’actes institucionals, benèfics i empresarials.
En l’emissió d’aquest cap de setmana, el programa afegia un reportatge sobre l’acord de pau i d'alto el foc entre Israel i Hamàs, però des de la perspectiva monàrquica. El resultat feia riure perquè convertia Felip VI en una mena d’actor decisiu en l’evolució i el desenllaç d’aquest conflicte.
La presentadora destacava que havia sigut una setmana històrica i es feia un relat cronològic dels esdeveniments. A continuació, la locució del reportatge se centrava en el paper del rei en la pau al Pròxim Orient, també amb una mirada retrospectiva. “A Espanya han sigut diverses les ocasions en què el rei ha advocat per aquesta via i ha fet una crida per la pau definitiva en aquesta regió de l'Orient Mitjà”, deien. Asseguraven que aquesta situació s’havia produït en tres ocasions i oferien imatges d’arxiu que avalaven aquesta dada. Recuperaven unes paraules del rei Felip VI de l’any 2010 i unes altres del febrer del 2025 per subratllar que el monarca “va tornar a defensar l'existència dels dos estats i va advocar pel diàleg per aconseguir la pau”. El relat tenia alguna cosa d’atreviment èpic. Afegien que, més recentment, en plena tensió política per definir la massacre de genocidi, “el rei va acudir a la cimera de l'ONU i va tornar a exigir un alto el foc immediat". I, finalment, destacava la seva darrera intervenció sobre aquesta qüestió: “La setmana passada el rei va provocar aplaudiments quan es va mostrar esperançat i cautelós davant el que ja es veia que acabaria sent un acord de pau entre Israel i l'organització terrorista Hamàs”, i feien especial èmfasi en la claca del públic. I, com si fos una conseqüència directa de les paraules del rei, tot seguit afegien: “Quatre dies després, es produïa un intercanvi d'ostatges i es materialitzava l'acord a Egipte davant la presència dels líders mundials”.
Ja s’entén que els responsables d’Audiencia abierta han de farcir el programa de les activitats reials. Ara bé, el que no pot ser és que, com que només s’ocupen de la parcel·la monàrquica, el seu relat converteixi la Corona espanyola en el melic del món. L’intercanvi d’ostatges i l’acord de pau acabava semblant el desenllaç de la pressió institucional de Felip VI, com si ell hagués dedicat tota la seva vida a la causa. Tenir el rei com a únic protagonista provoca un biaix informatiu esperpèntic que desemboca en una propaganda ridícula. Una cosa és reportar l’agenda dels compromisos de la Corona i una altra de molt diferent convertir-los en epicentre de l’actualitat internacional i d’esdeveniments històrics.