Les ràdios privades només emeten un 12,4% de música en català tot i la normativa de mínims
La Plataforma per la Llengua publica un estudi quan falten pocs mesos perquè acabi la moratòria
BarcelonaL’any de transició per complir el mínim del 25% de cançons en català a la ràdio es va consumint, però les emissores continuen aferrant-se encara a percentatges notablement inferiors. La Plataforma per la Llengua ha elaborat un estudi segons el qual les set principals emissores del país tot just ofereixen un 12,4% de música en la llengua pròpia. Si es compta en minuts, com que sovint els temes en català es posen al final de la franja horària per tallar-los quan arriba el butlletí, l’índex cau a només el 7,7%.
El mínim del 25% es va establir fa més de vint anys i, des de llavors, les emissores havien aconseguit incomplir-lo de manera sistemàtica per la via de demanar unes adaptacions específiques per a cadascuna que els rebaixaven el llindar, argumentant que no hi havia prou oferta en català dels estils que oferien. En alguns casos, aquests topalls ad hoc es rebaixaven tant com el 2%. A partir d’aquí, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va determinar que el pretext de poca oferta ja no era aplicable, tenint en compte l’explosió de bandes i solistes en català, i va aprovar anul·lar per unanimitat la capacitat de fer aquestes adaptacions anuals. Això passava el novembre de l’any passat i en l'acord es determinava que el 2025 fos un any de transició perquè les ràdios s’adaptessin a la nova exigència.
De fet, algunes emissores havien sol·licitat al CAC una última adaptació –abans que l’organisme n’aprovés l'eliminació– i, segons l’anàlisi de la Plataforma per la Llengua, algunes emissores ni tan sols estan complint aquests percentatges. Segons indiquen, ràdios com Los40 Classic només dediquen un 4,1% dels minuts d’emissió a cançons en català i Kiss FM és qui s’estira més amb un 12,2%. L’estudi indica, també, que només un 40% dels temes s’han emès sencers. I denuncia que en algunes antenes les cançons en català només s'emeten en les hores de mínima audiència. Per evitar aquest efecte, el Consell va aprovar el 2004 un criteri segons el qual els temes emesos entre les set i les dotze del matí i entre les sis i les vuit de la tarda podien computar el doble.
A principis d'any les privades van recórrer contra la decisió, però les seves apel·lacions han estat desestimades “atès que no hi concorre cap circumstància que les fonamenti”, segons les diferents resolucions del CAC. A més, segons recorda la Plataforma, el Govern i el departament de Política Lingüística han donat suport a l'eliminació de les exempcions i a fer complir un precepte que emana de la llei de normalització lingüística.
Per al present estudi, la Plataforma ha analitzat Los40, Rock FM, Kiss FM, Dial, Los40 Classic, Cadena 100 i Flaix FM i es compromet a ampliar-lo “aviat” amb altres emissores. Amb les dades a la mà, la majoria de les emissores analitzades no compleixen ni amb l'adequació que van sol·licitar al CAC. Només dues han superat el percentatge sol·licitat: Kiss FM i Flaix FM, malgrat que justament aquest últim cas –dedicat al dance, l’electrònica i la urbana– és una de les emissores analitzades amb menys música en català.
Los40 Classic és l’emissora que menys cançons en català radia: només un 4,1%, tot i que va sol·licitar un 12% d’adaptació al CAC i l’organisme no l'hi va concedir i va fixar un topall del 18,5%. Les següents emissores també van demanar un 12% i van rebre un 18%, però segueixen sense complir cap dels dos nivells: Dial (8,12%), Rock FM (8,54%) i Los40 (8,8%). En el cas de Kiss FM sí que arriba al 12% que va demanar per la mínima (12,18%), però no al 18% que li exigeix el Consell. Quant a Cadena 100, va demanar un 12,5% i se li va concedir un 18,75%, però s’ha quedat de moment en el 7,35%. I Flaix FM va sol·licitar un 2%, se li va concedir un 13,5% i, sempre segons les dades de Plataforma per la Llengua, ha registrat un 5,52% de cançons en català.
Impacte milionari
Una de les discussions en el sector és l’impacte que aquest incompliment sistemàtic ha tingut en la música. L’any passat l’Anuari de la Música del grup Enderrock assegurava que les discogràfiques, els autors i els intèrprets en català han deixat de percebre més de 200 milions d’euros en els últims vint anys. El càlcul tenia en compte el que paguen les emissores per poder emetre música des de les seves antenes, en concepte de drets de comunicació pública, incloent-hi els drets d'autor. Aquests diners van a parar a les societats de gestió –com ara la SGAE–, que aleshores els redistribueixen de manera proporcional. A partir d’aquí, l’Anuari calculava que si el 25% de català s’hagués respectat, les discogràfiques que editen en català haurien hagut de rebre una quarta part d’aquesta recaptació i, analitzant els mètodes de repartiment de les principals entitats de drets, arribaven a una forquilla d’entre 218 i 264 milions d’euros que haurien pogut percebre. Les ràdios privades rebutgen aquest càlcul.
Enderrock també demostrava que la manca d’oferta ja no pot ser esgrimida com a motiu. Si l’any 2004 van aparèixer 4.250 temes en català, dels quals 1.913 corresponien als gèneres de pop, rock i urbana, des del 2018 se superen cada any les 8.000 cançons. El 2024, per exemple, se’n van editar 8.401, de les quals 5.936 eren de pop, rock o urbana.