Un refredat periodístic als EUA que tant de bo no s'encomani

En els últims tres anys, Facebook ha estat finançant projectes de periodisme i oferint formació de franc. Darrerament, però, s’han desactivat la majoria de programes –de manera discreta– per tal de concentrar els recursos en altres parts més lucratives. Al capdavall, Zuckerberg només ha invertit en periodisme des de la mala consciència i per la pressió dels mitjans que sentien vampiritzats els seus continguts. El seu negoci no són els continguts. De fet, ni tan sols el concepte xarxa social defineix bé què és Facebook: més aviat es tracta d’una agència de publicitat i una gran comercialitzadora de dades. Els resultats econòmics no han estat precisament bons i la cotització de Meta ha anat baixant de manera sostinguda, així que ara toca concentrar-se en les activitats nuclears.

Aquest moviment pot suposar una pedra a la sabata per als mitjans dels Estats Units. Les grans marques d’abast global poden entomar la desaparició o disminució dràstica d’aquests diners, però són els diaris mitjans els que estan patint-ho més. I si a això s’hi suma l’onada d’acomiadaments executats recentment o previstos (CNN, Buzzfeed, Gannett...), el panorama és ple de nuvolots, sobretot tenint en compte que la desinformació torna a viure un moment d’auge, en part gràcies a l’impuls de les polítiques falsament llibertàries d’Elon Musk amb Twitter. Un dels magres consols de viure en un raval del raval de l’imperi és que tot això ens afecta poc directament a Catalunya, però sí que ho fa indirectament. Un dels reptes del periodisme (honest) és demostrar la seva utilitat social i el benefici individual que aporta. Però és difícil fer-ho en un entorn precaritzat, mentre populismes diversos fomenten l'hostilitat contra la premsa en bloc i fins i tot neguen la idea de poder tenir una veritat factual compartida.