Sánchez reclama expulsar Israel d'Eurovisió
RTVE demana examinar el televot que va donar la màxima puntuació a Israel
BarcelonaEl president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una crida explícita a treure Israel del festival d'Eurovisió. Ho ha fet durant un acte en què presentava dades sobre l'impacte de la cultura en l'economia. Abans d'entrar en matèria, ha dit: "Ningú es va posar les mans al cap quan es va iniciar fa tres anys la invasió de Rússia a Ucraïna i se li va exigir la sortida ni més ni menys que de competicions internacionals i també, com hem vist aquest cap de setmana, a Eurovisió. Per tant, tampoc ho hauria de fer Israel, perquè el que no ens podem permetre són dobles estàndards, tampoc en la cultura".
I, en paral·lel, creix la tensió entre RTVE i la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Els mitjans estatals han qüestionat el sistema de televot a Eurovisió i demanen que es faci un debat sobre si realment és una eina adequada per mesurar la qualitat musical o bé reflecteix un ànim polític en relació sobretot als conflictes bèl·lics. Així ho explica la cadena en un comunicat en què també detalla que ha demanat informació als organitzadors del festival pel que fa als vots emesos a Espanya (que van determinar que Israel s'enduia la màxima puntuació possible, 12 punts). Durant la final, es van rebre 7.283 trucades, 23.840 SMS i 111.565 vots online en territori espanyol.
"Diversos països faran la mateixa petició, al considerar que el televot està afectat pels conflictes bèl·lics que es produeixen actualment i que poden fer que la cerimònia perdi la seva essència cultural", detalla la nota. Sobre el fet de demanar ampliació de dades en el cas espanyol, revela que "ara mateix només pot conèixer-se, després de sol·licitar les dades a la UER, la quantitat de vots que hi ha hagut i com s'han fet". En concret, se sospita d'una campanya organitzada d'Israel per aconseguir dominar en aquestes votacions, com a manera de blanquejar la seva actuació a la Franja de Gaza.
El director del festival, Martín Green, ha adreçat aquestes qüestions en unes declaracions fetes a El Confidencial Digital. L’executiu ha assegurat que les votacions són “comprovades i verificades” per un equip extern, per tal de detectar irregularitats. Amb tot, no aclareixen quina empresa o entitat supervisa de manera independent aquestes trucades i sufragis digitals.
En tot cas, el govern de Netanyahu va admetre, a l'edició passada, haver promogut una campanya per assegurar-se un bon resultat en el televot. De fet, la representant israeliana, Yuval Raphael, només va obtenir 60 punts del jurat professional. Si va alçar-se amb la plata va ser gràcies als 297 punts dels vots des de casa, una xifra no aconseguida per cap altre país.
Tot i que hi havia algunes banderes palestines en el pavelló de Basilea on es va celebrar l'última edició d'Eurovisió, i tot i que es van produir xiuladisses a la delegació israeliana, la producció de l'esdeveniment televisiu es va editar perquè no es poguessin veure ni sentir. La UER justifica aquesta política en nom d'una presumpta no politització del concurs musical. En aquest sentit, va exigir a RTVE que no fes cap comentari sobre el que diversos organismes internacionals consideren un genocidi a Gaza al considerar que podria afectar l'avaluació de les actuacions. El certament està patrocinat per Moroccanoil, una empresa israeliana. La cadena va complir, però just abans de començar l'emissió va inserir un rètol negre en què es podia llegir: "Davant dels drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina".
Mentrestant, les dades d'audiències certifiquen un any més la bona salut del certamen. Eurovisió 2025 es va convertir en la jornada eurovisiva més seguida a Espanya dels últims disset anys. La gala va aconseguir un espectacular 50,1% de quota de pantalla, amb gairebé 6 milions d'espectadors de mitjana, la qual cosa suposa créixer en vora un milió de seguidors. Les votacions van aconseguir 6,3 milions d'espectadors i un 59,7% de quota. Amb aquests resultats, tant la gala com les votacions aconsegueixen el màxim d'audiència des del 2022, la segona millor quota des del 2008 i la segona millor xifra en espectadors des del 2018.
A Catalunya, el seguiment de les votacions va ser encara major: 1.026.000 espectadors i un 63,8% de share. En canvi, la gala va quedar una mica per darrere de la mitjana estatal: 49,8% de quota i 966.000 seguidors.