Els magazins matinals

Els secrets dels "Bon dia" de la ràdio matinal en català

Els líders del mitjà revelen com van triar la seva salutació característica

8 min
Josep Cuní, l'any 1985, davant un micròfon de Catalunya Ràdio

BarcelonaHo deia Josep Pla: “El meu país és aquell en què quan dic «bon dia» em responen «bon dia»”. A Catalunya hi ha uns professionals de la salutació, que adrecen cada matí a centenars de milers de persones. Són els locutors radiofònics encarregats dels programes matinals, que posen el país en marxa. Cadascun d’ells, a l’obrir el micròfon, té una frase característica que genera identificació amb l’audiència i, en la seva brevíssima fórmula estereotipada, conté també una petita dosi de la filosofia que impregna el programa.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

“Bon dia, Catalunya! Bon dia i una cançó”. Així començava Salvador Escamilla el seu programa Radioscope, el gran altaveu per a la Nova Cançó. El fet que ho digués en català era una petita provocació i posava a prova la paciència del censor de torn, que li trucava de tant en tant per amonestar-lo. “És que se m’escapa!”, li contestava el locutor. L’ARA parla amb alguns dels radiofonistes actuals més destacats del país, que han assumit espais matinals, perquè revelin com van decidir-se per una salutació o altra.

Amb la represa democràtica, Catalunya Ràdio va poder començar les seves emissions, l’any 1983. Pocs mesos després, Josep Cuní es posava al capdavant del magazín matinal Sense cadenes i adoptava també la frase “Bon dia, Catalunya” com a salutació. “Quan vam començar els matins de Catalunya Ràdio vam entendre que una manera implícita d’explicar diàriament als oients que ens adreçàvem a tot el país era saludant-los i dient-los allò de «Bon dia, Catalunya»”, explica el periodista a l’ARA. “Així es va començar a aplicar una referència que, des d’aquell moment, ha tingut altres orientacions, però en definitiva totes han estat filles d’aquell lema que jo mateix he mantingut sempre tant a la ràdio com a la televisió matinals”. A aquella salutació se li pot veure també un lligam al programa Good morning America, que la cadena ABC va posar en marxa el 1975, i fins i tot ecos a la cèlebre frase d’Arthur Miller segons la qual un diari –o, per extensió, una ràdio– és una nació parlant amb ella mateixa.

Comencen les variants

Quan Antoni Bassas va prendre el relleu a Cuní, després d’una dècada en antena, va tenir clar que havia d’adoptar una frase inicial pròpia. “La direcció d’un programa com aquest obliga a prendre un munt de petites decisions, a vegades microscòpiques, però justament perquè són molt petites i concretes poden tenir un gran potencial simbòlic, i cal pensar-hi una mica, no es poden despatxar sense més ni més. Una d’aquestes és com saludaràs. Quines seran les paraules de ritual amb què donaràs obertura a una nova reunió diària de la congregació, per entendre’ns. Amb quines paraules dones el dia per començat i engegues la jornada de centenars de milers de persones”, diu el locutor.

La decisió va ser una frase que també ha quedat a l’imaginari col·lectiu: “Bon dia, són les 8”. Bassas n’explica la gènesi: “Jo tenia un únic precedent, el de Cuní, però em va semblar que la dimensió nacional del «Bon dia, Catalunya» era una mica redundant en una emissora que es deia Catalunya Ràdio, en un programa que es deia El matí de Catalunya Ràdio i en una emissora que tenia com a lema «La ràdio nacional de Catalunya». Ja hi havia moltes Catalunyes a expressar durant el dia i vaig anar a l’origen: vaig despullar al màxim el sentit de la salutació, però que inclogués cortesia i servei. El «bon dia» em va semblar aquesta unitat mínima de cortesia, i és també l’expressió més genuïna amb què pots dir «bon dia» en català. I, en paral·lel, dir l’hora era un acte de servei”.

En l'actualitat, Ustrell ha mantingut el “Bon dia, Catalunya”, però el reserva per al final de la portada. “Teníem clar que hi havia de ser, però per començar volíem una fórmula que fos d’obertura, de benvinguda. Que tingués un punt de ràdio, de xou, d’alegria. I per això vam agafar el «Senyores i senyors», que és una fórmula molt clàssica i molt americana. És el «ladies and gentlemen». És una cosa que he fet tota la meva vida, en altres programes, com ara Col·lapse, però respon més a una qüestió formal que a res més”.

L’alternativa de RAC1

Amb el tombant de segle, i a pocs centenars de metres de Catalunya Ràdio, naixia una emissora privada que, amb el temps, l’acabaria superant en audiència. De moment, però, era un projecte incipient que batallava contra una altra oferta privada, la desapareguda Ona Catalana. Xavier Bosch presentava aleshores El món a RAC1 i la seva entrada era: “Són les 6 (les 7 o les 8), bon dia i bona hora”. Aquesta variació amb el "bona hora" té una explicació de tipus familiar: “És la que havia sentit dir tota la vida al meu avi, Josep Bosch Vancell, de Guixers, al Solsonès. L’objectiu era mirar de recuperar expressions autòctones o, si més no, donar-los una mica més de vida. I així podia fugir del «Bon dia, Catalunya» del Cuní, que trobava una fórmula pretensiosa”, rememora.

Jordi Basté, director i presentador d''El món a RAC1'.

En el cas de Basté, l’actual conductor del programa despertador, assegura que no era conscient que el seu "Bon dia, Catalunya" tenia el precedent de Cuní. “Quan vaig fer una repassada sobre què s’havia dit històricament vaig trobar que Cuní deia «Bon dia» a seques. Potser era abans d’El matí de Catalunya Ràdio, quan encara feia el Sense cadenes”. Alertat d’això en el moment d'elaborar aquest reportatge, diu: “Doncs resulta que el deixeble ho ha copiat del mestre, ja m’està bé. Ja m’estranyava que ningú ho hagués dit abans!”

En el seu cas, durant un temps va considerar mantenir el que havia fet en la seva etapa anterior, al programa nocturn No ho diguis a ningú, a Catalunya Ràdio. “Allà hi deia «Senyores i senyors, bona nit, són les 12». Però, esclar, allò era molt formal i jo sempre he tingut la idea de fer el programa menys formal. Al final, això de «Bon dia, Catalunya» ha acabat sent una fórmula que la gent diu fent broma i tot”. Una altra frase característica de la seva entrada, just quan acaba el davantal que serveix com a editorial, és “Benvinguts al món”. En aquest cas, Basté ho justifica així: “Em fa pensar que ho sent una persona que s’acaba de despertar i es pregunta allò d'«On soc?» Que algú li digui «Benvingut al món» és bonic i, a sobre, lliga amb el nom del programa, esclar”.

Una altra variant va ser la de Laura Rosel, a l’emissora pública: “Són les 8 del matí. Bon dia, Catalunya. Som El matí de Catalunya Ràdio”. Segons explica, “la idea era accentuar molt aquest sentiment de pertinença. Transmetre que El matí de Catalunya Ràdio és una cosa de tothom, és obert, és plural. És de la ràdio i és de la gent”. Després de fer l’Accent, que era el comentari editorial inicial, venia un "Som-hi" també característic. “Amb el «Som-hi» volia insistir en la idea de «vinga, va, ens hi posem, comencem el matí amb força, amb energia, i amb ànim»”.

Mònica Terribas, per part seva, es va distanciar de la fórmula del "bon dia". En anys del Procés, el seu "Desperta, Catalunya" tenia connotacions múltiples. “Era una forma directa d'animar la societat d'aquest país a obrir els ulls físicament i metafòricament cada dia, per construir i avançar”, detalla. “Quan estem desperts, estem alerta. I mantenir-nos alerta és imprescindible en un món ple d'esquerdes als drets i a les llibertats fonamentals de les persones i dels pobles”.

Al final, la simplicitat s’imposa en la majoria de casos. Una veterana dels programes matinals és Neus Bonet, que ha despertat molta gent fent El matí o, als inicis de Catalunya Ràdio, amb el programa previ al que feia Cuní, quan començava a les 9. “En aquelles hores el més important és l'hora i la salutació d'un simple «Bon dia!» A continuació, la notícia més destacada, que sol ser el temps que fa o farà i el trànsit, si hi ha molta incidència en la teva ruta habitual. Tot en una seqüència de dades i d'informació que et permet arrencar de seguida”.

Per convencional que sigui la frase, és susceptible de generar polèmica. L’entrada de Manel Fuentes consistia a dir l’hora i acabar amb “Aquest és El matí de Catalunya Ràdio”, per a desesperació dels lingüistes de la casa. La fórmula normativa seria “Això és El matí de Catalunya Ràdio”, però les alertes dels correctors mai no van aconseguir el seu propòsit.

Els més relaxats

La ràdio musical, i la de cap de setmana, permet afluixar-se metafòricament l’últim botó de la camisa i anar més enllà de l’ortodox "bon dia". Ernest Codina del Matina Codina de RAC105, per exemple, força la normativa amb un dia “Bon dia, matinerus”, que acompanya del lema “Benvinguts a l’epicentre del terratrèmol a la ràdio matinal”. Segons narra, ho fa “per a la gent que busqui sacseig, terrabastall, conya, alegria i música animada”. Una altra frase recurrent és “El millor que pots escoltar de camí a l’escorxador o, com en diem informalment, el mataderu”, i aclareix que aquí l’escorxador és “la feina o l’escola”.

Ernest Codina en una imatge d'arxiu.

Llucià Ferrer, per la seva banda, durant molts anys començava programes com El matí i la mare que el va parir, el Fricandó matiner o l’On vols anar a parar? amb una salutació característica: “La meva frase era «Hoooooola, què tal, com esteu?» Començava una mica allunyat del micròfon i m’hi anava acostant, gairebé fins a menjar-me el micròfon. Era com si em donés empenta jo, per començar el programa, i és cert que molta gent em feia la conya d’aquest «Hoooooola, què tal» si em reconeixia. Era una cantarella tonteta, però molt efectiva. I molt poc original, també, val a dir”.

Els caps de setmana de Catalunya Ràdio Roger Escapa apel·la als sentits. “Jo dic «Bon dia, són les 6. I així sona El suplement de Catalunya Ràdio». Crec que era Josep Cuní que deia que el més important és l’hora, i la segona, el temps. Doncs quan vam haver de triar frase per a aquesta etapa d’El suplement vam decidir que el que diríem primer seria l’hora i després Catalunya Ràdio, però m’agradava la idea de jugar amb el verb sonar perquè, al capdavall, no deixem de fer ràdio. I també perquè just després de jo dir aquesta frase sonava la sintonia, que era una de nova que havíem preparat per al nou suplement. M’agrada fer respirar la sintonia i aleshores fer sonar el programa”.

El Via lliure de RAC1, per contra, apel·la més al plaer de saber-se en dissabte o diumenge. Després del "bon dia" i de recordar l’hora, la frase-marca és “Sou al territori del cap de setmana”. El director de l’espai, Xavi Bundó, explica com hi va arribar: “La vam inventar fa nou temporades, quan el Via lliure, que s’emetia fins aleshores de 10 a 2, va passar a ser molt més matinal, a partir de les 7 o les 8. Al final es va convertir en un programa que es volia equiparar en objectius amb l’espai dels laborables, però amb l’accent propi dels dissabtes i diumenges”, detalla. “Per a mi, evoca un cert orgull. És un lema que diu que som a un territori diferent, i que ens sentim diferents. La frase ha fet una certa fortuna, i la fem servir també per als anuncis”, afegeix.

stats