Les 15 millors sèries del 2025 (i on les pots veure)

BarcelonaLa collita de sèries del 2025 és d'aquelles que seran recordades. No tots els anys passa que tinguem noves ficcions que aconsegueixin superar la piconadora d'un sector en constant renovació, però aquest any moltes novetats han encertat la tecla del públic i la crítica. Per triar el bo i millor que ens ha portat el 2025 a les plataformes, l'equip de seriòfils del diari –Alejandra Palés, Àlex Gutiérrez, Eulàlia Iglesias, Mònica Planas, Gerard Casau, Núria Juanico, Thaïs Gutiérrez, Maria Labró i Rosa Rodon– ha fet el seu rànquing de sèries votant més d'una vuitantena de títols estrenats aquest any.

Tot i que potser no té el nivell de brillantor que tenia en els seus inicis, Hacks continua sent una comèdia imprescindible amb dues grans actrius, Jean Smart i Hannah Einbinder. En aquesta última temporada, hem vist l'enèsim enfrontament entre la veterana Deborah i la jove Ava, una fórmula que té un punt repetitiu però que sempre acaba sent efectiva. Diàlegs ben travats i una mirada a les dinàmiques de poder dins de les televisions han estat dues de les grans bases de la sèrie aquest any.

Per a qui? Per als amants de les comèdies elegants.

Andor desmenteix la creença que les sèries de Star Wars són només per a fans de la saga que se saben de memòria tots els secrets d'aquest vast univers. Aquesta entrega intergalàctica funciona com una metàfora del moment polític actual, i inclou un potent discurs amb el qual no és difícil trobar paral·lelismes amb la situació de la guerra de Gaza. Una sèrie que aconsegueix conjugar la diversió d'una aventura espacial amb una trama amb fons.

Per a qui? Per als espectadors amb consciència política.

Després de sis temporades, Black mirror pot continuar sent rellevant? La setena temporada ha demostrat que sí. Si bé és cert que la sèrie creada per Charlie Brooker sempre toca més o menys els mateixos temes, en aquesta entrega aconsegueix tocar la fibra dels espectadors. Ho fa gràcies a episodis com Common people, un relat sobre com el capitalisme juga amb la salut de les persones que trenca el cor a qualsevol individu amb un mínim de sensibilitat.

Per a qui? Per als que pensen que el futur ja és aquí.

Aquesta petita sèrie britànica és un petit cavall de Troia. Amb l'aparença d'una comèdia amable sobre l'amistat entre dos universitaris parla de qüestions profundes com el dol i el suïcidi. Jack Rooke, creador de la ficció, es va inspirar en la seva experiència personal –va perdre un amic a causa del suïcidi– per escriure una història sobre la importància dels vincles en la joventut.

Per a qui? Per als que necessiten una abraçada.

Un dels grans fenòmens del 2025. Amb quatre episodis, tots rodats en pla seqüència, Jack Thorne i Stephen Graham, que també n’és un dels protagonistes, fan una radiografia de l’estat de desconcert dels adolescents actuals, immersos en un món de xarxes que els fan arribar missatges que no acaben d’entendre però que assumeixen com a mantres. Més enllà del virtuosisme tècnic d’aquesta producció britànica, cal destacar el debutant Owen Cooper, encarregat d’interpretar el jove Jamie, sobre qui plana el dubte de si és un assassí.

Per a qui? Per a pares preocupats.

La nova sèrie del creador de Mare of Easttown, Brad Ingelsby, és una ficció de cocció lenta i grans interpretacions. El creador torna a alguns dels seus temes recurrents: els suburbis deprimits de Pensilvània i els personatges marcats per la desgràcia, el crim i la desesperança. Una proposta sòbria protagonitzada per un excapellà i agent de l’FBI que està al capdavant d’una operació que busca acabar amb un grup de lladres que es dediquen a saquejar una banda de motards que es dedica al tràfic de drogues. A banda de Mark Ruffalo, la gran estrella de Task és la jove Emilia Jones, a qui li toca el paper de patidora oficial de la trama.  

Per a qui? Per als que no s'espanten davant la sordidesa.

Les reimaginacions de la història de personatges reals no sempre són reeixides. Miss Austen és l'excepció que confirma la regla. Basada en una novel·la de Gill Hornby, la sèrie imagina els motius que van portar Cassandra Austen, germana de Jane Austen, a cremar bona part de la correspondència de l'autora d'Orgull i prejudici. Al mateix temps, la ficció serveix per descobrir la intensa relació entre les dues germanes. La cara més coneguda de la producció és la sempre solvent Keeley Hawes (Line of duty), que interpreta la Cassandra en l'edat adulta. Una sèrie d'època que va més enllà dels relats d'enamoraments amb què se sol vincular el gènere.

Per a qui? Per als que busquen històries sensibles.

Una de les joies del catàleg d'Apple TV+ que no deixa de sumar seguidors gràcies a la seva combinació perfecta d'acció i humor. Jackson Lamb, interpretat per un Gary Oldman esplendorós, ja és un personatge icònic de la televisió. En aquesta temporada hi ha tots els elements que han fet cèlebre la sèrie: terrorisme, intrigues polítiques i alguns girs de guió una mica surrealistes. Per als fans acèrrims de Slow horses, sis episodis per temporada és poc.

Per a qui? Per als que gaudeixen de les sèries clàssiques.

Tot i que no ha sigut el gran fenomen popular que s'esperava quan es va estrenar, The last of us té l'honor d'alçar-se amb el premi al gir de guió més brutal d'aquest any (malgrat que els seguidors dels videojocs segurament ja l'ensumaven). La prova de foc per a la sèrie postapocalíptica arribarà amb la tercera temporada, quan un dels seus grans reclams, Pedro Pascal, ja no formarà part del repartiment.

Per a qui? Per als que creuen que, en realitat, tots som zombis.

En la seva crítica, Mònica Planas l'anomenava la millor sèrie de l'estiu, i això que la seva temàtica no és precisament per a unes vacances relaxades. A través de diferents flash-backs coneixem la història de la Penny, que arran d'un incident després d'una festa familiar acusa el seu marit, el Phil, de comportament inadequat. "After the party és una sèrie perfectament cosida, sense costures, on cada detall de la història compta. Però, com a la vida real, sovint no ens fixem en els detalls", deia Planas a la crítica. D'origen neozelandès, la sèrie es va estrenar el 2023, però fins aquest any no l'hem pogut veure aquí.

Per a qui? Per als que no tenen por de les històries intenses.

The Studio corria el risc de ser una comèdia que només interessés a mitòmans i cinèfils. Si bé és cert que la sèrie de Seth Rogen i Evan Goldberg es gaudeix més quan s'entenen les referències, la barreja d'humor físic i diàlegs endimoniats és capaç de seduir fins i tot els espectadors que no sàpiguen qui és Martin Scorsese, un dels grans cameos de la ficció. Realment el 2025 ha estat un gran any per a Seth Rogen, que a més d'haver creat la comèdia interpreta el protagonista, el cap d'un gran estudi de cinema que s'adona que la seva cinefília no té cabuda en el món real.

Per a qui? Per als que creuen que la vida és una pel·lícula.

La sèrie trencaclosques del moment. Després d'un compàs d'espera de tres anys, Severance ha tornat confirmant que pot seguir fent ballar el cap dels espectadors, a més d'angoixar-los i emocionar-los. En la seva segona temporada, aquesta distopia sobre la cultura capitalista del treball ha apujat el seu nivell emocional i ha esdevingut un drama intens amb una estètica sempre fascinant. L'únic risc de Severance és que, de tant embolicar la troca, els seus creadors perdin el nord i els espectadors acabin frustrats. Farem cas al seu productor, Ben Stiller, que ha dit que ja tenen clar que la sèrie acabarà amb la quarta temporada i no deixaran res sense lligar.

Per a qui? Per als que els agraden els puzles.

Leticia Dolera ha superat amb nota el repte d’explicar un cas d’abusos sexuals entre menors. Pubertat no és una sèrie pamfletària, sinó una ficció que transita per camins espinosos donant-se espai i temps per fer reflexions que van més enllà dels eslògans. La sèrie tenia molts números per sortir molt malament i, en canvi, ha sortit molt bé: més enllà del tractament de la qüestió dels abusos en profunditat, un dels seus grans mèrit és haver descobert una col·lecció d’actors infantils que aporten unes interpretacions creïbles i naturals, un element essencial perquè Pubertat funcioni. Entre els actors adults destaca Betsy Túrnez, fora del seu registre còmic més habitual.

Per a qui? Per als que no fugen de debats complexos.

El millor drama del 2025 segons els Emmy és una de les sèries més emotives i corprenedores de l’any. Els problemes de salut sempre posen sobre la taula les nostres vulnerabilitats, i d’això a The Pitt n’hi ha molt. El drama mèdic de la HBO segueix un dia a la vida del personal sanitari del servei d’urgències d’un hospital de Pittsburgh: l’espectador contempla els seus dilemes ètics i professionals, a banda d’entreveure també alguns dels seus problemes personals i les moltes esquerdes del sistema sanitari nord-americà. La col·lecció de desgràcies que passen per l’hospital és ingent, però en cap moment la sèrie ho explota de manera barroera, sinó sempre sensible i curosa. Noah Wyle, que es va fer famós gràcies al seu paper com a Dr. Carter a Urgencias, interpreta el cap del servei, el doctor Robby, l’home que voldries que t’atengués si estiguessis entre la vida i la mort.

Per a qui? Per a resistents a la hipocondria.

De les últimes a arribar i directa a l’or. Vince Gilligan, responsable de Breaking bad i Better call Saul, signa una sèrie inclassificable que reinterpreta un gènere clàssic com són les històries apocalíptiques i li dona un vernís d’humor negre fascinant. Menció d’honor per a Rhea Seehorn, una actriu superlativa sense la qual la sèrie seria insostenible. Ella, que interpreta l'escriptora misantropa Carol Sturka, és el cor d’una ficció que dona peu a múltiples interpretacions: des d’una crítica a la societat de les aparences fins a una reflexió sobre com la societat gestiona la depressió i el dol. 

Per a qui? Per als que volen que els sorprenguin.