I al llit, ens excitem en català?

—Què collons vols realment de mi?— pregunta el patinador Shane Hollander al seu rival i amant Ilya Rozanov a la popular sèrie Més que rivals.
— Vull que me la xuclis.
— Vés a la merda. Ets increïble. Xucla-me-la tu a mi— li respon, emprenyat, amb uns eufemístics pronoms febles.

Més que rivals és una de les ficcions de moda que ha obligat a esmolar l’eina a la traductora Alba Garcia Ventura, per encàrrec de la productora Dumilieu Media. La sèrie de Movistar (subtitulada en català) explora la tensió sexual entre dos jugadors d’hoquei i, de passada, retrata una tensió lingüística present en el català eròtic de l’audiovisual: la necessitat de trobar paraules genuïnes per als constants fuck, dick i suck que no sonin reiteratives, ni artificials ni còmiques.

"No és que el català no tingui lèxic propi per al llenguatge sexual o vulgar, que en té i és abundant, sinó que és un registre que no s'ha normalitzat gaire en l'audiovisual contemporani. Això fa que moltes expressions, tot i ser correctes i col·loquialment acceptades, sonin menys habituals a l'oïda, i per tant l'impacte no sigui exactament el mateix que en llengua castellana o en llengua anglesa, en les quals l'exposició a aquest tipus de llenguatge és molt més constant", explica Garcia. La traductora va haver de calibrar en cada cas si optava per la literalitat o per la creativitat, per transmetre la intenció de l'original: "El dilema era entre optar per lèxic més genuí, que pot sonar menys freqüent en pantalla, o per vulgarismes que, tot i tenir una influència clara del castellà, resulten més immediatament naturals per a part de l'audiència actual".

Tenim paraules porques

"És un tòpic i és mentida que no tinguem parlar brut en català", certifica Roger Miras, que amb Laura Boj i Xènia Hernández, tots tres lingüistes, condueixen el pòdcast Cardemcat, que el 2024 va guanyar un concurs de la Universitat de Barcelona. Per demostrar-ho, acaben de publicar un llibre de lèxic sobre sexe, Cardem en català (Rosa dels Vents), en què ofereixen milers de recursos per ser a la vegada porcs i normatius. Per exemple enumeren fins a 276 paraules per dir penis, i evitar polla. "Al principi potser et farà gràcia, però després normalitzaràs dir-ne caixa de canvis", assegura Miras. El seu objectiu és exterminar el mot lefa del llenguatge corrent (cum, en anglès; lleterada, en català). "Un polvo és un clau o una pardalada. Per twinks (una tribu gai) em va agradar molt moixí i ara és el que faig servir. Crec que senzillament es tracta de fer servir les paraules que ja tenim, perquè n'hi ha un gran ventall", defensa Xènia Hernández. És la manera que la novetat passi a l'hàbit, i l’hàbit a la normalització.

El problema és que la riquesa del vocabulari sexual català està poc estesa. A la crisi general d’usos del català, s’hi afegeix el tabú del sexe i la manca de producció cultural en català en comparació a les llengües globals. És un peix que es mossega la cua: es consumeixen continguts sexuals al cinema, a la pornografia, al romantasy en castellà i anglès i, a l’hora de buscar la versemblança, algunes ficcions reprodueixen aquest llenguatge contaminat. "S’ha de normalitzar l’argot sexual en català. I els mitjans públics, i la cultura en general, haurien de ser didàctics sobre aquest tema. Hem normalitzat el doblatge en castellà però no el català, i això és una qüestió de marc mental. Vivim una situació de diglòssia i hem de fer militància 24/7", opina Miras.

Ja fa més de trenta anys de l'estrena a TV3 de Reservoir dogs de Quentin Tarantino i els seus diàlegs amb cigales, eines i mecagumdeus, però continua sent un registre poc habitual a l'audiovisual en català. "Les expressions més complicades de traduir han estat les més col·loquials i íntimes –confirma la traductora de Més que rivals–. En les escenes sexuals, utilitzen un llenguatge directe i descriptiu, amb força vulgarismes, i el repte era trobar un equivalent en català que mantingués aquesta cruesa sense sonar artificial o excessivament formal. En alguns casos vaig optar per mantenir termes com polla o follar, perquè són paraules col·loquialment acceptades i, en determinats contextos, cap altra opció transmetia la mateixa contundència que l'original. I ho vaig alternar amb expressions més pròpies del català col·loquial com fotre, cardar o fotre un clau".

Canviar de llengua per fornicar

Els lingüistes del Cardemcat s’han trobat oients que els confessen que, inexplicablement, canvien de llengua per fornicar, tot i que ho facin entre catalanoparlants. "Molts joves canvien de llengua quan parlen de sexe –explica Beti Badia, que és psicòloga i sexòloga, i es dedica a fer teràpia, assessorament i divulgació a les xarxes–. En psicologia es diu code switching. Et dona distància emocional, si el tema t’és incòmode. Però això també passa perquè els referents en l'àmbit sexual malauradament sovint són en la pornografia, que encara és una de les grans educadores en sexualitat, i és en castellà o anglès. Evidentment que el català té molt potencial eròtic, però als joves de vegades els costa traslladar-lo a la realitat i fer-lo servir. En l’àmbit sexual i del desig ens volem deixar anar i no ser correctes. Pel fet de ser una llengua en resistència, per la influència institucional, hi ha una associació del català a allò que és correcte i no a la desinhibició. Històricament el català ha estat una llengua més normativitzada que erotitzada", diu Badia. Ella contribueix a normalitzar el sexe en català des del programa Afers Interiors del canal jove del 3Cat @someva, i és optimista: "Hi ha nous referents que estan erotitzant el català".

"Des d’un punt de vista sexològic, cap llengua és intrínsecament més eròtica que una altra", confirma Badia. Sí que hi ha enquestes que apunten que l’italià ha desbancat el francès com a llengua sexi global; després vindria el portuguès del Brasil. Això, però, té a veure "amb el bagatge cultural, amb la freqüència amb què s’utilitza aquesta llengua en contextos íntims, amb els referents, amb el grau de legitimitat social que té un idioma, amb l’exotisme –continua–. No és que el català sigui menys picant, sinó que és menys practicat en contextos eròtics", diu. No en va hi ha un sol film pornogràfic en català, i és del 1999.

"És una qüestió d'expectatives –apunta la traductora Alba Garcia Ventura–: l'espectador està acostumat a sentir determinades fórmules en altres llengües i les associa automàticament a un registre sensual o provocador. Quan aquestes mateixes escenes es traslladen al català, la percepció pot canviar no tant per la paraula en si com per la manca d'hàbit". Les metàfores amb verdures, animals i eines, si no són molt populars, poden provocar més riure que excitació. "Per exemple, termes com titola o tita poden sonar menys sensuals que polla, tot i ser igualment col·loquials, simplement perquè no estem acostumats a sentir-los en aquest registre. Al final, la sensualitat depèn més del context, del to i de com s'utilitza la paraula que de la paraula en si mateixa. Per això, més que ampliar el ventall amb paraules noves o recórrer a l'anglès, el repte és normalitzar i alternar el repertori que ja tenim", afirma la traductora de Més que rivals.