El guionista que va fer del suïcidi del seu amic la comèdia més tendra de Filmin

BarcelonaL'humorista i guionista Jack Rooke (Regne Unit, 1993) ha hagut de fer front a la pèrdua i el dol en diverses ocasions al llarg de la seva encara curta vida. Primer per la mort del pare i, després, pel suïcidi d'un dels seus millors amics de la universitat. Totes dues experiències queden recollides a Big boys, una de les comèdies més tendres i lluminoses del Regne Unit que tot just acaba d'estrenar la seva darrera temporada a Filmin. Aprofitant l'avinentesa de la seva primera visita a Barcelona per assistir al Primavera Sound, Rooke, afable i emocionat per l'acollida que la sèrie ha tingut a l'estat espanyol, conversa amb l'ARA sobre salut mental, comèdia i les incoherències dels britànics que van votar a favor del Brexit.

A Big boys, el Jack, alter ego del mateix creador –tots dos comparteixen uns característics cabells rinxolats–, comença la universitat després de passar un any tancat a casa recuperant-se de la mort del seu pare. El seu company d'habitació a la residència universitària és el Danny, que és tot allò que el protagonista no és: heterosexual, molt tòpicament masculí i, aparentment, seguríssim d'ell mateix. Entre tots dos naixerà una amistat que serà fonamental tant per a l'un com per a l'altre. El Jack començarà a sortir de l'ou (i de l'armari) gràcies al seu company d'habitació, que té problemes de salut mental i trobarà en el protagonista un suport indispensable. A la vida real, l'amic en el qual es basa parcialment el personatge del Danny va acabar suïcidant-se, una qüestió que la ficció adreça. "Volia que fos una sèrie que confortés i que fos autèntica per a les persones que han perdut algú a causa del suïcidi. I, per altra banda, volia explicar i fer evident per a qualsevol noi que s'identifiqués amb el Danny que hi ha opcions: pots treure't la vida o pots escollir quedar-te i trobar un nou camí vital", reflexiona Rooke, que col·labora amb una associació per a la prevenció del suïcidi entre homes, CALM. "Hem de parlar més del suïcidi perquè la gent no pateixi en silenci", remarca.

El guionista defineix Big boys com una ficció optimista –"era important mostrar que hi ha vida després de perdre algú"– i assegura que sempre ha volgut que pesés més la part còmica que l'emocional. "Per a mi la part còmica sempre serà una mica més important que la part emocional, perquè la sèrie va néixer de tres espectacles còmics que vaig fer per al festival Fringe d'Edimburg. M'he acostumat a barrejar moments de la vida real, com el dol i la pèrdua, amb coses que són genuïnament divertides. Crec que l'humor fa que trames que són més difícils de veure siguin més accessibles, trenca l'estranyesa que comporta parlar de temes més sensibles", argumenta Rooke, que es defineix com "un guionista de comèdia".

Mirar enrere

L'escriptura i rodatge de Big boys ha permès a Rooke reviure part del seu passat, una experiència que assegura que, a estones, l'ha fet sentir vell. "Hi havia moments que pensava «vaja, tinc 31 anys i estic escrivint sobre com és tenir 21 anys. Soc massa vell per a això». He escrit sobre això durant 10 anys i acabar la sèrie ha sigut realment catàrtic", diu. Amb tot, assenyala que la seva intenció sempre va ser que la sèrie no només la miressin joves, sinó també persones de 30 i 40 anys que es poguessin sentir identificades amb una història que parla sobre el pas a la maduresa.

L'anglès no sembla sentir nostàlgia de la joventut, tot i que admet que sí que troba a faltar algunes coses. "Enyoro la falta de responsabilitats, la innocència i fer coses per primera vegada. En canvi, no enyoro gens no tenir ni un duro. És bonic gaudir de certa estabilitat", diu. Tot seguit, afegeix entre rialles que amb 30 encara fa coses per primera vegada, com ara anar al Primavera Sound o viatjar a Barcelona.

La lluminositat de Big boys respon a la personalitat de Rooke, que malgrat el gir conservador que es viu globalment, assegura que està convençut que la societat avança. "Sí, crec que la gent encara vol ser empàtica i tenir cura dels altres. Hem de fer que els nostres governs rendeixin comptes per assegurar-nos que això sigui així", diu. No pot evitar comentar les diferències polítiques que detecta entre Espanya i el Regne Unit i argumenta que, des del punt de vista d'una persona gai, veu l'estat espanyol una mica més progressista que el britànic per haver legalitzat abans el matrimoni homosexual. També es mostra molt crític amb els sectors més conservadors anglesos: "Molts dels avis de gent de la meva edat van votar a favor del Brexit, però després tots es volen traslladar a viure a Espanya. No té cap mena de sentit. És absolutament ridícul".

Big boys ha propulsat la carrera de Rooke, que va guanyar un Bafta com a millor guionista de comèdia. Tot i això, els fums no li han pujat al cap. "La gent s'oblida que només he escrit una sèrie en tota la meva vida. Ara tinc ganes de ser més ambiciós i no escriure res autobiogràfic durant un temps".