La comèdia de culte que et fa preguntar-te si la vida és com 'El show de Truman'

Quan es va estrenar gairebé d'amagatotis a Prime Video ara fa tres anys, El jurado es va convertir en la comèdia del moment. Amb un format de fals documental, mostrava la interacció entre els diversos membres d'un jurat popular. La clau de volta que va fer que es convertís en un fenomen va ser la barreja de realitat i ficció: el protagonista, Ronald Gladden, era una persona real que creia que realment estava formant part d'un jurat popular. La veritat era que tot era fals i que els seus companys de jurat eren actors, una premissa que recorda a la pel·lícula d'El show de Truman. Després d'aquella experiència, el mateix equip ha confeccionat una segona entrega amb un escenari totalment diferent. El jurado: retiro corporativo arriba aquest divendres a Prime Video amb tres episodis. Els dos següents s'estrenaran el 27 de març i els dos últims el 3 d'abril.

La víctima innocent d'aquesta nova entrega és Anthony Normand, un treballador temporal que s'incorpora a l'empresa de salses picants Rockin' Grandma's. La companyia, evidentment, és fictícia, així com tots els seus treballadors, però això l'Anthony no ho sap. Tot just després de fitxar per l'empresa, s'organitza un retir corporatiu perquè tots els membres de la companyia es coneguin millor i estrenyin llaços. A més, durant aquesta sortida es gravarà un documental "real" sobre l'experiència. Evidentment, totes les activitats i reaccions dels treballadors han estat ideades per generar estupor en l'Anthony, que creu que tot el que passa és real. Entre altres coses, en ple retir corporatiu el CEO de l'empresa anuncia que es jubila i que el seu fill, aparentment inepte i immadur, serà el seu substitut. Tot això si l'empresa no acaba sent venuda a una altra companyia que apareix per sorpresa a l'activitat de team building.

En la seva primera temporada, El jurado va seduir la crítica. El format de fals documental l'apropava a comèdies com The office –de fet, els creadors, Lee Eisenberg i Gene Stupnitsky, van formar part de l'equip de guionistes de la popular comèdia–, però la barreja de realitat i ficció provoca sorpresa en l'espectador. La primera entrega va estar nominada com a millor comèdia tant als Globus d'Or com als Emmy. També va aconseguir nominació James Marsden, l'actor més conegut dels que apareixien en la sèrie, que interpretava una paròdia d'ell mateix.

Un dels grans reptes de la segona temporada era trobar un protagonista que tingués el mateix grau d'innocència i bonhomia que va demostrar Ronald Gladden en la primera entrega. L'equip de producció va posar un anunci per trobar nous treballadors per a una companyia familiar de la qual es faria un documental durant dues setmanes. Van rebre més de 10.000 sol·licituds. D'entre tots ells van triar l'Anthony Norman, un noi de 26 anys de Nashville que sabien que mai havia vist El jurado i que, per tant, no tenia coneixement de què preparaven. "Trobar la persona [el protagonista] és la part més important, perquè és el cor de la sèrie. És per això que l'anomenem «l'heroi». Hi ha molta habilitat implicada, però al final també hi ha un factor de sort. Perquè mai pots conèixer del tot l'altre", explica al USA Today el productor Nicholas Hatton.

Amb la primera entrega, el personatge principal feia que els espectadors recuperessin la confiança en les persones perquè comprovaven que davant de situacions imposades és possible (i humà) respondre amb empatia, bon humor i responsabilitat. La seva capacitat de provocar riures extrems, però també generar una vergonya incòmoda va fer que l'ARA nomenés El jurado com la segona millor sèrie del 2023.