Ficcions

L’estrany assassinat real que s’amaga darrere d'‘El problema de los tres cuerpos' de Netflix

El multimilionari xinès que va comprar els drets per fer la sèrie va ser enverinat per un extreballador de la seva empresa

David Pierson / The New York Times
4 min
Lin Qi

Lin Qi era un multimilionari amb un somni. El magnat dels videojocs volia convertir una de les novel·les de ciència-ficció més famoses de la Xina, El problema dels tres cossos, en un èxit mundial. Havia començat a treballar amb Netflix i els creadors de Joc de trons per portar la saga d'invasió alienígena al públic internacional. Però Lin no va arribar a veure l'estrena de la sèrie a Netflix.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El multimilionari va ser enverinat a Shanghai el 2020, als 39 anys, per un col·lega descontent, en un assassinat que va commocionar els cercles tecnològics i de videojocs del país on havia estat una estrella en ascens destacada. El company, Xu Yao, un antic executiu de 43 anys de l'empresa de Lin, va ser condemnat a mort el març passat per assassinat per un tribunal de Shanghai, que va qualificar les seves accions d'"extremadament menyspreables".

El tribunal ha fet públics pocs detalls específics del crim, però l'assassinat de Lin va ser, segons els mitjans xinesos, "tan estrany com una superproducció de Hollywood". Els informes de mitjans xinesos, citant fonts de la seva empresa i documents judicials, han descrit una història d'ambició i rivalitat corporativa mortal amb un punt macabre. Apartat de la feina, Xu es va venjar seguint un pla meticulós que incloïa proves de verins en animals petits en un laboratori improvisat. (No només va matar Lin, sinó que també va enverinar el seu propi substitut).

Lin havia gastat milions de dòlars el 2014 per comprar drets d'autor i llicències relacionades amb el llibre de ciència-ficció xinès El problema dels tres cossos i les dues continuacions que conformen la trilogia escrita per Liu Cixin. El problema dels tres cossos explica la història d'un enginyer a qui les autoritats xineses encarreguen investigar una onada de suïcidis de científics que han descobert un complot extraterrestre. Lin volia construir una franquícia de sèries i pel·lícules global similar a la de Star Wars.

Lin finalment va entrar en contacte amb David Benioff i D.B. Weiss, creadors de la sèrie de televisió Joc de trons, de la HBO, per treballar en el projecte de Netflix. L'empresa de jocs de Lin, Youzu Interactive, que s'anomena Yoozoo en anglès, no és aliena a l'èxit de la HBO: el seu llançament més conegut és un joc d'estratègia en línia basat en la sèrie que s'anomena Game of thrones: winter is coming.

El destí de Lin va canviar quan el 2017 va contractar Xu, un advocat, per dirigir una filial de Yoozoo anomenada The Three-Body Universe que tenia els drets de les novel·les de Liu. Poc temps després, Xu va ser degradat i se li va retallar el sou, aparentment a causa del mal rendiment. No s'ho va prendre gaire bé, segons la revista empresarial xinesa Caixin.

El pla de Xu

Segons Caixin, mentre Xu planejava la seva venjança, va construir un laboratori en un districte perifèric de Shanghai en què va experimentar amb centenars de verins que va comprar al web profund i que va provar en gossos, gats i altres mascotes. Caixin assegura que Xu estava fascinat i inspirat per la sèrie de televisió nord-americana Breaking bad, en la qual un professor de química afectat per un càncer aprèn a fer i vendre metamfetamina fins que es converteix en un cap de la droga.

Entre setembre i desembre del 2020, Xu va començar a afegir clorur de metilmercuri a begudes com cafè, whisky i aigua potable i les portava a l'oficina, informava Caixin, citant documents judicials. Els detalls del reportatge no s'han pogut confirmar de manera independent.

Segons un reportatge de The Hollywood Reporter del gener, Benioff ha confessat que l'assassinat va ser "certament desconcertant". "Quan treballes en aquest negoci, esperes que sorgeixin tota mena de problemes. Que algú enverini el cap no és un d'ells", va dir.

La policia va arrestar Xu el 18 de desembre del 2020, segons va confirmar el tribunal popular número 1 de Shanghai al seu compte oficial de WeChat quan va anunciar el veredicte i la sentència. Segons els informes, Xu es va negar a confessar el crim i no va revelar quin verí havia utilitzat, cosa que va complicar els esforços dels metges per salvar la vida de Lin [va morir el 25 de desembre del 2020]. El tribunal va dir que Xu havia conspirat per enverinar Lin i quatre persones més per una disputa laboral. La publicació incloïa una foto de Xu amb ulleres a la sala del jutjat amb un càrdigan beix i envoltat de tres agents de policia. La declaració diu que més de 50 persones, inclosos membres de la família de Xu i la família de Lin, van assistir a la sentència.

Sis anys després que El problema dels tres cossos es publiqués per primera vegada el 2008, la versió traduïda a l'anglès per Ken Liu es va convertir en un gran èxit. El llibre va guanyar el premi Hugo, un important premi de ciència-ficció, a la millor novel·la. Entre els seus fans hi ha Barack Obama i Mark Zuckerberg.

Tot i que Netflix no està disponible a la Xina, El problema de los tres cuerpos ha generat reaccions diverses entre els espectadors xinesos que han pogut accedir a la plataforma mitjançant xarxes privades virtuals o que han vist versions pirates de la sèrie. Els usuaris de les xarxes socials xineses han expressat el seu enuig perquè l'adaptació de Netflix occidentalitza aspectes de la història i creuen que demonitza alguns dels personatges xinesos. Fins i tot l'ala propagandística de l'Exèrcit Popular d'Alliberament ha parlat sobre la sèrie. En un editorial publicat al seu lloc web, China Military Online, ha qualificat la ficció de Netflix com un exemple d'"hegemonia cultural" nord-americana. "Es pot veure clarament que després que els Estats Units s'hagin apoderat d'aquesta propietat intel·lectual popular amb la seva força de superpotència, han volgut transformar-la i refer-la –diu l'editorial–. El propòsit era eliminar tant com fos possible la reputació de la Xina moderna".

Copyright The New York Times

stats