'Landscapers', morts al jardí d'Olivia Colman

BarcelonaDesprés de la seva exitosa incursió a The Crown, per la qual ha guanyat un Emmy i un Globus d'Or, Olivia Colman torna a la televisió per posar-se en la pell del personatge real de Susan Edwards, una dona que, amb l'ajut del seu marit, Christopher (David Thewlis), va matar els seus pares, als quals va enterrar al jardí de casa. Landscapers, minisèrie de quatre episodis que s'estrena aquest dimecres a HBO Max, és una història de true crime que s'allunya del realisme per transformar la narració en una espècie de viatge oníric que obliga a l'espectador a preguntar-se què és veritat i que no ho és.

L'encarregat de traslladar la història del matrimoni Edwards a la petita pantalla és Ed Sinclair, marit en la vida real de Colman, que va escriure el guió, el seu debut televisiu, perquè la seva dona interpretés el personatge principal. Tot i que el projecte arriba en un dels moments de més popularitat de la carrera de l'actriu britànica, la parella assegura que el guió es va començar a gestar fa gairebé una dècada, quan Colman rebia només el mateix tipus de papers. El resultat d'aquella cerca de nous rols és el retrat de Susan Edwards, una dona complexa amb una aparença anodina.

L'any 2014 els Edwards van ser condemnats a 25 anys de presó per haver assassinat els pares de la Susan, Patricia i William Wycherley, i haver ocultat el crim durant gairebé 15 anys. Durant tot aquell temps, la parella va falsificar documents i cartes personals i va cobrar la pensió dels morts, uns diners que es gastaven en peces de col·leccionisme del Hollywood clàssic. Tot i que, segons estima la policia, van arribar a acumular 250.000 lliures que pertanyien als pares de la Susan, quan es van entregar a la justícia pràcticament ja no tenien diners. S'havien escapat a Lilla, a França, després de rebre una carta del departament de Treball que sol·licitava una entrevista en persona amb el pare de la Susan, que en teoria estava a punt de fer 100 anys, i se'ls acumulaven els deutes per haver gastat quantitats desorbitades en una col·lecció que incloïa peces com fotografies signades per Gary Cooper. De fet, un any abans de ser condemnats, Christopher Edwards va trucar des de França a la seva madrastra per demanar-li diners i durant la trucada li va explicar una història estranya per justificar la seva fugida: la seva sogra havia mort el seu marit i, després, la Susan havia matat la seva mare defensant-se dels seus atacs.

L'aparent normalitat dels Edwards era un dels elements del projecte que van atreure Colman. "És una dona perfectament normal, tímida, tranquil·la, probablement algú en qui no et fixaries si passessis pel seu davant. Una esposa introvertida i devota –diu Colman–. Sí, van assassinar gent i se'n van sortir durant 15 anys. Així que automàticament dius: «Que dolents! Oh, quina gent més horrible!» Però després t'hi fixes més i veus que són dues persones amables, molt devotes l'una de l'altra i enamorades, i no saps què va passar aquella nit [quan els pares de Susan Edwards van ser assassinats]”.

Fascinació pel cinema

L'amor pel setè art de la Susan era un dels elements que caracteritzaven la seva personalitat. En el retrat que en fa Landscapers, la Susan recorre a les pel·lícules i en particular a les cintes de Gary Cooper per trobar l'estabilitat que li faltava en la seva vida. Durant els interrogatoris amb la policia, va explicar que havia tingut una infància infeliç i que el seu pare havia abusat d'ella fins als onze anys sense que la seva mare, que ho sabia, fes res per aturar-lo. La justícia, però, no va considerar rellevant aquest detall. "Sabem que un historial d'abusos té conseqüències per a una persona. Ara sabem que si et passa això de petit, potser no sortirà fins que siguis adult. Però, per alguna raó, els tribunals no van admetre aquesta part de la història, com si fos una cosa ja tancada. Crec que l'Ed, com a persona empàtica que és, va pensar: «No poden ser només dolents» i volia explicar tota la història. No sé què faríem cap de nosaltres en aquesta situació", remarca Colman.

La minisèrie aposta per la barreja de gèneres en un homenatge a la fascinació pel cinema que sent Edwards. La història de la parella, el temps que passen a França i la seva detenció es transforma a estones en una pel·lícula en blanc i negre: la Susan imagina el seu marit com la seva versió de Gary Cooper, l'home que l'ha de protegir, mentre que el Christopher es veu a ell mateix com l'heroi de la seva pròpia pel·lícula. Malgrat que la minisèrie s'allunya del true crime més clàssic, al final de cada episodi es poden veure fragments de la cobertura informativa que es va fer del cas i també instantànies de com es van muntar i desmuntar els sets de rodatge de la ficció.