La millor sèrie d’aquest estiu
La Penny obre la porta d'una habitació mentre celebra una festa a casa i es troba el seu marit acariciant un amic de la seva filla que ha begut massa. Ella no té cap dubte sobre què acaba de descobrir, però el seu home no se sent enxampat ni pot comprendre com ella ha pogut interpretar res dolent. Només era un gest de protecció i afecte cap a un noi que es trobava molt malament. Aquest és el punt de partida de la magnífica minisèrie After the party, a Filmin. Una producció neozelandesa que us omplirà de dubtes i conflictes fins a l’últim minut. L’acció de la sèrie transcorre cinc anys després d’aquell moment fatídic que ha destruït la convivència. El Phil intenta refer la seva vida fent el cor fort i amb la tranquil·litat que les acusacions de la seva exdona no s'han demostrat mai. En canvi, la Penny, magníficament interpretada per l’actriu Robyn Malcolm, viu amb l’obstinació que ell és un pedòfil. Malcolm és cocreadora de la sèrie juntament amb Dianne Taylor perquè va voler construir un personatge que s’allunyés dels personatges estereotipats per actrius de la seva edat. La Penny és hàbil a l’hora de tractar amb els seus alumnes adolescents més rebels, és esportista i una activista compromesa. Intenta ser bona mare, però s’ha tornat malcarada. És radical, obcecada, expeditiva i capaç de sobrepassar els límits del que és correcte si creu que té raó. Són molt pocs, els que li fan costat. El Phil és un home carismàtic i pacient, un pare i avi afectuós, bon professor d’institut. Amics i família hauran de prendre partit per l’un o l’altra, i aquest dilema és el que també té l’espectador. Els guionistes no ens ho han posat gens fàcil. Qui diu la veritat? El Phil, un home íntegre acusat falsament, o la Penny, una dona que no descansarà fins que es faci justícia.
After the party és una sèrie perfectament cosida, sense costures, on cada detall de la història compta, però, com a la vida real, sovint no ens fixem en els detalls. És d’aquelles ficcions que s’han de veure dues vegades per observar-ne els matisos. Els espectadors pateixen el dubte permanent. ¿La Penny és una infeliç que s’ha quedat sola al deixar-se arrossegar per uns prejudicis i unes conclusions precipitades o és una dona segura d’ella mateixa a qui li ha caigut la bena dels ulls? ¿I el Phil és un manipulador sibil·lí o és víctima de la difamació d’una dona amargada i venjativa?
És una història fascinant que utilitza tot el que sabem sobre l’assetjament, els pederastes, la reacció de l’entorn, les campanyes de sensibilització, els protocols d’atenció, la conducta dels pedòfils i de les víctimes per demostrar-nos les esquerdes que existeixen darrere d’aquestes circumstàncies. És una gran lliçó sobre l’enorme complexitat de la condició humana. Ens obliga a preguntar-nos sobre el cost de la veritat i si és un valor que hem de prioritzar a la nostra felicitat. After the party esdevé desconcertant, desesperant, angoixant i intrigant sigui quina sigui la hipòtesi per la qual ens inclinem. I, ho encertem o no, és igualment devastadora.