Tejero mor... o ressuscita?

Només començar Al rojo vivo a La Sexta, Antonio García Ferreras sentenciava, circumspecte: “Esta semana la gran pregunta es: ¿la verdad importa o no importa? Aunque sea una putada. La verdad siempre es lo mejor, aunque a veces no es como uno se imaginaba, se esperaba o incluso deseaba”. Aquesta pretesa transcendència servia per alertar que els papers oficials del 23-F consolidaven Joan Carles I com el responsable d’aturar el cop d'estat. En totes les cadenes, aquest era el titular que s’extreia de la desclassificació de la documentació. Seguint l’agenda del PP, el debat posava el focus en el retorn de l’emèrit a Espanya com un premi a la seva tasca.

Però el destí, que sovint és burleta, va fer que aquell dia emergís un altre protagonista. La mort del colpista Antonio Tejero el va fer ressuscitar a la televisió. I de quina manera. La imatge del 1981 irrompent a la tribuna del Congrés dels Diputats, que és la que el va fer passar a la història, era la menys escollida per posar context al personatge. L’autor del “¡Quieto todo el mundo!” va dedicar bona part de la seva vellesa a fer la viu-viu en àpats i festes de la Guàrdia Civil i grups feixistes diversos. A Espejo público van preferir la seqüència de Tejero escortat per neonazis el dia de l’exhumació de Franco. També una altra on anava a missa i un periodista li demanava l'opinió sobre el projecte de prohibir la Fundació Francisco Franco, i una escena on sortia a saludar des del balcó de casa. Al rojo vivo va optar per un vídeo d’un dinar de la Guàrdia Civil, amb l’emblema de l’espasa i la destral al seu darrere. L’home acabava alçant la copa i cridant, amb un ímpetu notable, un “¡Viva Franco!” molt sentit. 

A Mañaneros de La 1 van recórrer a escenes similars. Les del dia de l’exhumació de Franco i un altre dinar per honorar-lo, aquesta vegada amb un grup feixista que va col·locar la bandera amb l’àguila just darrere de la cadira de Tejero. La celebració culminava amb un “¡Arriba España y viva el Cristo Rey!” que omplia de joia el colpista. La majoria de magazins, tant de matí com de tarda, havien enviat reporters al tanatori i anaven actualitzant una informació inexistent que es limitava a mostrar el cotxe fúnebre equipat amb les corones de flors.

A la televisió pública, però, anaven una mica més enllà i mostraven unes imatges que no van ensenyar en cap altre programa ni cadena: coincidint amb el partit de Champions del Reial Madrid, un grup nombrós de persones es van reunir al costat del Bernabéu per homenatjar Tejero i van cantar el Cara al sol amb el braç alçat. El programa es preguntava pels colpistes que quedaven després del cop d'estat i si havia mort el franquisme. La resposta és òbvia. A jutjar pels vídeos de Tejero que es van emetre al llarg del dia, brindant en homenatges diversos i escortat pels seus devots, el colpista, abans de morir, encara va anar molt deparranda.