Tremenda revelació: Sant Jordi és San Jorge

Sort en tenim, de les investigacions periodístiques, que ens informen i il·luminen per no deixar-nos caure en l’abisme de la ignorància. Jo avui, per exemple, he caigut del cavall gràcies a El Debate, que m’informava d’això: “Sant Jordi: la tradició local que en realitat és una còpia del San Jorge universal”. Mai jamai hauria pogut imaginar que Sant Jordi i San Jorge poguessin tenir ni tan sols una remota connexió però, com revela amb gran sagacitat l’article, “el Sant Jordi català és el San Jorge internacional, una de les festivitats més importants i menys originals del món”. M’encantaria veure l’estudi de la MTBU (My Tanned Balls University) sobre el grau d’originalitat de les festivitats a partir de la qual es fa aquesta afirmació. És obvi que, quan des de Catalunya es reivindica el Sant Jordi, s’apel·la a l’especificitat de la compra massiva de llibres i roses. Però El Debate ha volgut entonar el seu particular “Que no us enganyin!” per revelar que “tot el món té el seu Sant Jordi”, la qual cosa m’agradaria veure si és certa més enllà del món cristià i de l’islam. L’autor de la febril exclusiva explica que a Catalunya se celebra aquesta diada dient que ho fa “sobretot la gent separatista, que en el seu obsessiu desig d’obtenir pedigrí nacional, col·lecciona mites aliens”.

Per si no havia quedat clar al llarg del text, un titolet reforça l’atrevida tesi central de l’article: “Sant Jordi és San Jorge”. Jo diria que el presumpte militar romà d’origen grec martiritzat per negar-se a abjurar de la seva fe es devia dir Georgios, però potser sí que el van empadronar a Alcobendas quan va néixer. Potser ho sap Jacopo da Varazze, el frare dominic que va agafar aquest personatge, al segle XIII, i li va fer matar el drac. En fi, l’absurditat de tot plegat és digna de les millors històries de Francisco Kafka.