Tretze horitzontal: pífia general

Pobre New York Times. A l’edició de diumenge, van imprimir uns mots encreuats amb la graella equivocada i els pobres lectors van fondre’s les meninges intentant resoldre el que no quadrava per enlloc. Ràpidament, van emetre una correcció, però el mal ja estava fet, per als qui van comprar el diari en paper. Els encreuats, esclar, no són immunes a les errates i, de fet, el mateix nom en anglès (crossword) és en realitat un error tipogràfic. Un violinista i editor, de nom Arthur Wynne, va inventar la forma moderna d'aquest passatemps que va experimentar una gran puixança durant la Primera Guerra Mundial, com a manera d’evadir-se després de llegir les cròniques bèl·liques colpidores del moment. Moltes dècades després, els lectors actuals hi segueixen buscant aquest refugi que els entrena el cervell. Ara bé, l’original va néixer com a wordcross fins que algú el va escriure malament i resulta que l’error va fer prou fortuna per passar a convertir-se en la manera preferida d’anomenar-lo des d’aleshores.

Quina ironia, en tot cas, que el New York Times hagi passat un diumenge aspre havent de disculpar-se per una de les seccions que ara és emblema, però que va trigar molt a adoptar. Una de les prevencions principals que tenien els editors de l'època era que se'ls acusés de sucumbir al que consideraven un entreteniment banal en un diari de prestigi com la dama grisa. I no va ser el cas, esclar, fins al punt que hi ha qui ara paga només per fer els encreuats i altres passatemps del rotatiu a la web. No hi ha mitjans generalistes grans que no tinguin algun passatemps. En uns temps on tornen les preocupacions per la marxa del planeta, no està de més acompanyar la lectura de l’actualitat amb una distracció noble que excita la intel·ligència. Si sou verbívors, per cert, us deixo una definició críptica i anagramàtica per acabar: aquí, en resum, pa (i trobareu la solució si uniu la primera lletra de cada frase de l’article).