Deu vegades que les sèries ens van sorprendre amb morts inesperades

BarcelonaEls girs de guió inesperats són una de les millors maneres de mantenir els espectadors enganxats a una sèrie, tot i que moltes vegades impliqui matar alguns dels personatges preferits dels fans. Una de les sèries que va excel·lir en aquesta tècnica va ser Joc de trons, que no tenia cap problema a liquidar alguns dels seus habitants, fossin molt o poc estimats pels seus seguidors. Les morts que ens agafen amb el pas canviat són un gran recurs dramàtic i enguany n'hem tingut un exemple sonat que encapçala la nostra llista de desaparicions traumàtiques. [Atenció, a partir d'aquest punt us trobareu espòilers de diferents sèries]

Els espectadors que havien jugat al videojoc en el qual es basa The last of us ja n'eren conscients, però els que no ho havien fet s'han endut la sorpresa (i la pena) de la seva vida. Per a moltes persones, un dels grans atractius de la sèrie és la participació de Pedro Pascal i la relació paternofilial que s'estableix entre el seu personatge, el Joel, i l'Ellie, interpretada per Bella Ramsey. Per això, molts espectadors van quedar en xoc quan en el segon episodi de la segona temporada, estrenada fa uns mesos, el Joel era assassinat de forma cruel a mans de l'Abby, un nou personatge cabdal de la sèrie que busca venjar-se del protagonista. Per donar-li més dramatisme al moment, quan el Joel mor, ell i l'Ellie no estan passant per un bon moment: la seva relació és molt tensa i pràcticament no es parlen. Així doncs, la protagonista veu morir la seva figura paterna sense haver pogut fer les paus. Val a dir que la mort del Joel ha sigut una mica tramposa perquè no ha significat la desaparició completa de Pedro Pascal, ja que l'actor ha reaparegut a través de flashbacks. Aquesta setmana, però, Pascal, que ja coneixia la crueltat de les morts televisives gràcies a Joc de trons, s'acomiadava definitivament del seu personatge.

Moltes vegades les sèries utilitzen la mort com un element de cloenda. Aquest va ser el cas de Merlí, que va deixar els espectadors petrificats quan en el darrer episodi el mític professor de filosofia patia un vessament cerebral del qual no es podia recuperar. La mort es produïa en els minuts inicials del capítol i, per tant, la resta de l'episodi s'enfocava a com era la vida de la resta de personatges un cop desaparegut el polèmic mentor. En aquell moment, molts espectadors clamaven a les xarxes perquè la mort no fos real i tot fos un somni, però les seves pregàries no van ser ateses. “Des del primer moment jo ja sabia que volia acabar així: que hi hagués tres temporades, que el Merlí es morís i que es fes un salt temporal a set anys després”, explicava posteriorment el creador de la sèrie, Héctor Lozano, a l'ARA.

Al llarg de les vuit temporades que va tenir Joc de trons hi va haver morts per donar i per vendre. Però si n'hi ha alguna de memorable aquesta és la de Ned Stark, la primera pista que George R.R.Martin no garantia la supervivència a ningú en aquest univers a mig camí del món medieval i la fantasia. El patriarca dels Stark era el suposat heroi de la sèrie, un home honrat i just que exercia de Mà del Rei. Això no impedia que fos acusat de traïció. Les males arts del Jeoffrey feien que confessés un crim que no havia comès amb l'esperança de ser perdonat. Res més lluny de la realitat: en el novè episodi de la primera temporada, Ned Stark és decapitat davant de les seves filles Sansa i Arya i George R.R. Martin sorprèn els espectadors carregant-se qui semblava destinat a ser protagonista.

La telenovel·la és un gènere molt avesat a les morts que no es veuen a venir. A El cor de la ciutat, una de les més recordades, perquè va ser una de les primeres, és la de la Laura Peris (Bea Segura), la filla gran del Peris i la Cinta, que regentaven un bar a Sant Andreu. La Laura treballava al bar familiar i tenia una vida força normal fins que descobria que un antic xicot, l'Agustí, li havia contagiat la sida, fet que acabava amb la seva relació amb el Miquel. Superat aquest tràngol, la Laura començava una relació amb el Marcel. La felicitat, però, va durar poc: embarassada i a punt de casar-se, moria en un accident de cotxe juntament amb el Santi, la parella de la seva millor amiga, la Mari. A banda de la Laura, un altre personatge en el podi de morts traumàtiques d'El cor de la ciutat és el Huari, que moria apallissat per uns porters de discoteca poc després de casar-se amb la Montse.

The good wife era una excel·lent sèrie d'advocats, però també sabia jugar com ningú amb la tensió sexual entre la protagonista, Alicia Florrick (Julianna Margulies), i el seu antic cap i amant, Will Garner. Moltes vegades a les sèries, les morts dels personatges es donen com a via de sortida d'actors que han manifestat la seva voluntat de marxar de la producció. Això és el que va passar amb The good wife. Després de cinc temporades, Josh Charles, que interpretava Will Garner, volia deixar la sèrie i els creadors li van concedir el seu desig en forma d'una mort especialment violenta: l'advocat era assassinat per un client que tenia un brot psicòtic durant un judici. Més enllà del trauma que va provocar als espectadors, la mort va ser beneficiosa per a la sèrie perquè va fer que l'Alicia s'enfrontés per primera vegada als seus sentiments reals.

Un cas similar al de The good wife es va viure a Com si fos ahir, l'actual sèrie de sobretaula de TV3. Jordi Rico, actor que interpretava el Quim, volia deixar la sèrie, així que els guionistes se les van haver d'empescar per fer desaparèixer el personatge. La solució va ser una mort inesperada i també força absurda, en consonància amb el caràcter del personatge: just després d'espolsar-se de sobre la superstició de passar per sota una escala, el Quim cau rodolant per unes escales del carrer i mor instantàniament. La seva dona, la Cati, se'l troba estès al peu de l'escala ja sense vida.

Un dels motors del longevíssim drama mèdicAnatomía de Grey era la història d'amor entre la Meredith Grey i el Derek Shepherd, que començava en el capítol pilot de la sèrie. La parella va tenir bons i mals moments, però el seu final va ser tràgic: en l'onzena temporada, el guapíssim doctor pateix un accident de cotxe mentre es dirigeix a Washington D. C. a presentar la renúncia a una nova feina que l'obliga a estar allunyat de la Meredith i els seus fills, que viuen a l'altra punta del país, a Seattle. L'accident li provoca greus lesions i, finalment, la protagonista pren la decisió de desendollar-lo del respirador artificial. Els guionistes van liquidar Shepherd després que l'actor que l'interpretava, Patrick Dempsey, hagués manifestat el seu desig de deixar una sèrie de la qual feia temps que estava cansat. Després de la polèmica pel gir argumental, Shonda Rhimes va justificar la mort del personatge assegurant que era l'única manera de donar-li sortida, perquè el Derek mai hauria abandonat la seva dona. Sis temporades després del seu adeu, Dempsey va tornar puntualment a la sèrie: la Meredith, malalta de covid i a prop de la mort, tenia un somni en què es retrobava amb diversos éssers estimats ja desapareguts, entre ells el seu marit.

La mort del patriarca del Roy sempre va sobrevolar la sèrie, perquè, al cap i a la fi, la raó de ser de Succession sempre va ser descobrir qui seria l'hereu de l'empresari. Logan Roy semblava invencible i, precisament per això, quan va arribar el moment de la veritat, molts espectadors no se'n van saber avenir. El multimilionari mor a l'última temporada, mentre està en el seu avió privat i conspira contra els seus fills, que al seu torn s'han reunit pel casament del germà gran. Davant l'evidència que segurament no sobreviurà, el seu gendre, el Tom, truca als fills del Logan per informar-los. El resultat és una escena angoixant i dramàtica en què els fills, amb una intensa relació amor-odi amb el pare, s'han d'acomiadar del progenitor. La mort del Logan no és un moment superflu, sinó tot el contrari: a partir de llavors, el Kendall, la Shiv i el Roman s'adonen que la successió ja és una realitat.

Se sol dir que qui juga amb foc s'acaba cremant, i Zoe Barnes, la periodista de House of cards que intenta descobrir les maldats de Frank Underwood, és gairebé una piròmana. Quan Barnes i els seus companys comencen a investigar la mort del congressista Peter Russo, oficialment un suïcidi, a Underwood se li acaba la paciència amb la periodista. En una trobada clandestina que ha de servir per solucionar les seves diferències, el polític aconsegueix que la periodista esborri tota una sèrie de missatges incriminatoris i, en un moment de distracció, l'empeny cap a les vies del metro. La noia impacta contra un tren que just en aquell moment entra a l'estació.

Les morts que no són morts són un altre clàssic de la ficció televisiva. Los Serrano va traumatitzar mitja Espanya fent que la Lucía, personatge interpretat per Belén Rueda, morís atropellada per un cotxe, que va deixar el Diego (Antonio Resines) viudo per segon cop –també havia perdut la seva primera dona– i al càrrec de cinc fills en total. Va ser, de lluny, un dels capítols més dramàtics d'una sèrie que es caracteritzava per ser un producte familiar en què primava l'humor per sobre de les desgràcies. La Lucía va morir al principi de la sisena temporada i la sèrie encara en va tenir dues més. Potser pel buit que havia deixat el personatge, els guionistes es van decidir per un final que va resultar extremadament polèmic. Un Diego superat per les dificultats familiars està disposat a suïcidar-se llançant-se d'un pont i dedica unes paraules a la seva difunta dona. Quan finalment salta, apareix una llum blanca. D'aquesta manera, l'espectador descobreix que tot el que ha passat des del primer episodi de la sèrie no era real sinó un somni. El Diego es desperta i té la Lucia, amb qui s'acaba de casar, al costat sana i estalvia. És a dir, la mort mai es va produir.