“Al Karma que li donin pel sac!”
Aquest article conté espòilers dels dos darrers episodis de Com si fos ahir. Així que, si encara has de veure el tancament de temporada, no continuïs llegint si vols salvaguardar intacte el suspens.
Els guionistes van saber fer que els espectadors ens avancéssim a la tragèdia utilitzant petits enganys com a esquer. L’èmfasi en accions aparentment intranscendents semblava anunciar un accident. Que la Gemma deixés el cotxe al seu fill Manel, les ganes sobtades de la Mari Carmen per treure’s el carnet de conduir, el Toni Petit demanant-li el cotxe al seu pare i després agafar el cotxe disgustat per la reacció de la seva mare... I hi cal afegir el malestar del Miquel, els preparatius d’una excursió en globus de la Cati i l’Eva, o els constants canvis de bitllet pel gran viatge a Cancún d’en Quim. També les frases d’alguns personatges semblaven convertir-se en una mena de mal presagi: “A saber on serem l’estiu que ve”, diu amb sarcasme la Marta. En Litus xiuxiueja a la Sílvia: “Tinc un mal pressentiment”. La Cati amenaça en Quim amb la possibilitat que caigui el seu avió, i ell s’hi torna: “Tinc unes ganes de perdre’t de vista!” Més tard, exclamarà alliberat: “Al Karma, que li donin pel sac!” Frases que semblen temptar la sort o que s’acabaran convertint en profètiques. L’espectador, predisposat al comiat i acostumat a les resolucions que sempre comporten els finals de temporada, està més receptiu als detalls perquè intenta desxifrar els senyals que li desvelin el misteri. Cada comentari i cada acció dels personatges es magnifica en la ment de l’espectador i els guionistes ho exploten. Fins i tot quan en Miquel es discuteix amb la Gemma, un subliminar batec del cor es barreja amb la música de tensió perquè temem que l’infart és a prop. La direcció de la sèrie es va esmerçar en crear certa simetria entre les escenes de la Sílvia i l’Alexandra en la trama de la violació. Es juga amb l’el·lipsi, però l’espectador intueix la col·laboració entre les dues dones, que es reforça visualment. Del reflex al mirall de la Sílvia, al reflex al mirall de l’Alexandra. De la cuina de l’Alexandra esmorzant, a la cuina de la Sílvia preparant-se un te. Pistes sibil·lines que destil·len una coordinació secreta que l’espectador només pot intuir.
D’altra banda, els dos capítols de divendres de Com si fos ahir es van resoldre amb un excés de precipitació en trames principals que feia mesos que s’allargaven. Vam patir una mena d’urgència narrativa que potser no es correspon a la importància que han tingut els conflictes de les amenaces a la família del Miquel i la Noe o la violació que va patir la Sílvia.
La mort final i sobtada arriba com moltes vegades a la vida: inesperadament, sense res que permetés intuir-la. Van optar per una escena excessivament primària però potser un personatge tan sapastre com el Quim necessitava una mort absurda. Mor qui més expectatives demostra en el futur immediat. Abans, les sèries de sobretaula intentaven acabar la temporada deixant grans misteris per resoldre. Com si fos ahir, en canvi, aprofita els estius per donar una treva als espectadors i als personatges, preparar-los per a un nou inici més psicològic que dramàtic.
