L’oportunitat perduda d’OpenAI amb la desinformació
Els gegants de la intel·ligència artificial s’enfronten al mateix dilema moral que es va plantar als morros de les xarxes socials fa dues dècades, quan van començar la seva ràpida expansió: responsabilitat o beneficis. I ja sabem què van triar. Llegeixo que OpenAI ha decidit retirar Sora2, l’aplicació que permetia crear vídeos realistes amb summa facilitat. El resultat d'aquesta facilitat? Segons el verificador brasiler Aos Fatos, quatre de cada deu vídeos fets amb aquesta eina que aconseguien ser virals difonien desinformació diversa, sovint sobre desastres sobrenaturals o qüestions de seguretat pública. Però la companyia també responsable de ChatGPT no ha cancel·lat el servei fruit d’un atac de responsabilitat: tan sols vol posar els ous en una altra cistella, la d’intentar integrar la IA en robots perquè resolguin tasques físiques. Almenys, com que els requisits de computació no són tan intensius com centenars de milers d’energúmens intentant intoxicar les xarxes, hi haurà també un benefici mediambiental, a banda de l’informatiu.
És una llàstima que OpenAI no hagi aprofitat el canvi d’estratègia per enarborar un discurs basat en l’ètica i la vetlla del bé comú. Som en un estadi primerenc d’aquesta tecnologia, amb un grapat de grans empreses lluitant per posicionar-se en el mercat, i potser una companyia que es presentés amb aquesta bandera podria guanyar la batalla del discurs. La Unió Europea, i tot el que penja dels seus estats membres, podria introduir criteris de responsabilitat en les seves adjudicacions i tal volta això permetria inclinar una mica la balança cap a la banda de la tecnologia amb visió humanística. Sé que hi ha un punt, o disset, d’utopia en el que plantejo, però els ciutadans hem de començar a reclamar a les empreses tecnològiques els mateixos estàndards, per exemple, que exigim a la indústria alimentària: transparència, traçabilitat i seguretat.
