Per què TV3 no ha arrasat amb la Copa del Rei?

Que TV3 pogués oferir aquest dissabte la final de la Copa del Rei és una notícia excel·lent, perquè suposa el retorn del futbol premium a la pública catalana després d’anys i panys de veure com l’esport més cobejat es traslladava als canals de pagament. I cal felicitar la casa per haver estat la cadena més escollida pels catalans a l’hora de seguir el partit. Ara bé, seria un error caure en l’eufòria i el clàssic triomfalisme que generen les audiències milionàries. TV3 va ser l’opció del 34,9% dels catalans, però un 30,1% es van decantar per La 1. Expressat en termes futbolístics, som més a prop de l’infartant 3-2 d’aquest últim clàssic que de la maneta que tot culer somia. 

Els audímetres són freds i ofereixen dades només quantitatives. Suggereixen què miren les masses de teleespectadors però no revelen per què ho fan ni quines són les seves motivacions. Per tant, només podem especular, sobre el perquè d’aquest resultat tan ajustat. Un factor que se m’acut és que La 1 fa temps que aposta per gastar quantitats ingents en drets esportius. A tall de comparativa, el que dedica a comprar els Jocs Olímpics per a unes poques setmanes equival a quasi el doble de tot el pressupost anual específic per a la plataforma 3Cat. I, per tant, els espectadors tenien interioritzat que el partit havia de ser seu. Si és el cas, voldrà dir que TV3 no té prou recursos per transcendir els graners naturals ni per arribar a potencials nous espectadors. Però encara hi ha una perspectiva o hipòtesi pitjor: que la llengua hagi estat una barrera per a un terç dels nostres conciutadans. TV3 partia amb l’avantatge de la proximitat i de la identificació més estreta amb el Barça. Si això implica un marge de només quatre punts i escaig en el share respecte a l’altre paradigma vol dir que o bé TV3 és més feble del que pensem, o que ho és la llengua. O, glups, el país.