"Twitter combina el poder de la impremta i el telèfon"

Barcelona.El professor de periodisme de la Universitat de Navarra José Luis Orihuela, especialitzat en l'impacte de la tecnologia en la comunicació, acaba de publicar Mundo Twitter , que es defineix com "una guia per comprendre i dominar Twitter".

Es pot comparar l'aparició del Twitter amb la del telèfon, com fa Alejandro Priscitelli en el pròleg?

Diria que Twitter combina el poder de difusió de la impremta i el poder de comunicació interpersonal del telèfon, aplicat a una plataforma com internet. Aquesta combinació és el que li dóna tantíssima força, ja que el que diu qualsevol persona té un abast potencialment universal.

La majoria del contingut que hi ha és "xerrameca inútil", com deia un polèmic article d'El País?

Twitter, d'entrada, no serveix cap contingut. És cada usuari qui tria quin contingut vol que li arribi, quan es fa seguidor d'uns comptes o uns altres. No ho decideix un altre per tu, sinó que ho fas tu mateix. Per tant, és impossible generalitzar.

És una eina recomanable per a tothom, o no necessàriament?

No, jo crec que Twitter no és per a tothom, sinó que depèn de les necessitats de cadascú. Potser un usuari no necessita el Twitter sinó un blog, o un perfil en una altra xarxa social. El Twitter és per als que vulguin conversar amb una comunitat global en temps real.

Hi ha prou consciència que el que s'hi diu és tan públic i té aquest abast tan global?

La veritat és que no hi ha gaire cultura d'això. Els professionals de la comunicació pública sí que teníem consciència de la nostra identitat pública abans de les xarxes socials, però la majoria de la gent no en tenia, i encara hi ha una mancança. S'utilitza molt la metàfora de Twitter com una conversa de bar, com si fos una cosa reduïda. Però encara que només et segueixin cinc persones, el que dius pot arribar a tothom.

Les xarxes socials són el que ha fet possible les revolucions àrabs i el moviment 15-M?

Hi ha hagut moltes revolucions abans de les xarxes socials, que es van poder fer sense aquesta eina. Però hi ha dues diferències molt importants. Amb Twitter, poden ser totalment autoorganitzades, sense cap líder. I, a més, hi ha una sinergia amb els mitjans, que s'han fixat en aquests moviments i han entès que no eren només quatre gats.

Twitter ha desplaçat els blogs, com a espai per conversar? N'hi haurà d'altres que desplaçaran el Twitter en el futur?

Twitter no ha substituït els blogs, però ha redibuixat tot un sistema comunicatiu del qual en són part. En realitat, els blogs mai havien estat per al gran públic. El Twitter no és per a tothom, però els blogs encara menys. Ara Foursquare i Quora també estan redibuixant el sistema, i en vindran d'altres que tornaran a fer-ho, com va fer el Twitter. No per substitució, sinó per acumulació.