Ús i abús de la figura del plebiscit

Titular de portada de La Razón: "Feijóo planteja el 9-J com un plebiscit final al president, que aspira a un empat tècnic". Isabel Díaz Ayuso també va dient que el 9-J és "un plebiscit". Està molt bé que la gent tingui desitjos. I que els expressi. El que cansa és que determinats mitjans converteixen qualsevol votació en un plebiscit contra Sánchez, sobretot quan és evident que cada elecció té la seva dinàmica pròpia: si no, votaríem un cop per a les municipals, autonòmiques, estatals i europees i, apa, cap a casa a fer bondat.

El cas és que l’any passat ja es va tirar de narrativa plebiscitesca. "El 23 de juliol és un plebiscit sobre Sánchez: o amb ell, o contra ell" (Negocios TV). I el 2022, també! Tocaven eleccions autonòmiques i, parlant de Castella i Lleó, El Confidencial explicaven: "Els populars, a la baixa a les enquestes, converteixen la cita del diumenge en un plebiscit contra Sánchez". Un any abans, era Madrid qui tenia eleccions. Ho endevinen? Sí, en aquest cas Expansión escrivia: "El vot en la regió que més creix i més ocupació crea al país va ser un plebiscit sobre l’aptitud de Pedro Sánchez". Per al 2020 no he trobat cap referència als plebiscits, perquè entre la pandèmia i que les úniques eleccions van ser les basques, costava fer-ho passar per un examen al líder del PSOE. Però el 2019 ja s’intentava imposar aquest marc mental: "Pedro Sánchez fracassa en el seu plebiscit i Vox es dispara a costa de Ciutadans", deia El Mundo. Si el lector té una junta de veïns d'aquí poc i cal votar nova presidència a l’escala, que vigili: potser ve algun periodista a recordar-li que les eleccions són plebiscit a Sánchez. Les ganes de fer-lo fora acaben generant narratives ridícules i suposen, a més, un menyspreu a la resta de nivells administratius.