Vicenteta, personatge immortal

Ha mort en Cesc Queral, prematurament, i els que vam ser els seus companys estem de dol. Però la Vicenteta és immortal. Tot i que va aparèixer en pantalla entre els ja llunyans 1988 i 1991, els que el veien cada dijous a TV3 no l’han oblidat, amb el seu humor de cabaret, de transgressió amable, que feia sortir de polleguera el presentador endreçat que li donava la rèplica com podia. I és que en Cesc era un artistàs que aquell gran descobridor de talents que va ser en Puyal va portar de la sala de festes El Llantiol als platós de TV3 acabats d’inaugurar, a Sant Joan Despí. La popularitat del personatge va ser immensa, en una època en què un concurs per a tots els públics després del TN vespre, concebut com un xou d’una hora i mitja, aconseguia audiències setmanals d’entre el 30% i el 40% i, el que és més important, entrava en cases castellanoparlants on només posaven TV3 per veure el futbol. Quan la Vicenteta irrompia al plató amb el seu “Que n’hi ha algú?”, els audímetres es disparaven.

En Cesc Queral tenia fonaments dramàtics, tot l’ofici de les hores de vol damunt l’escenari i un sentit de l’humor popular amb què es ficava el públic a la butxaca. Treballador, puntual, rigorós, autor dels seus guions, però també lleial i divertidíssim company per a les llargues hores de gravació, vam formar una parella de fet televisiva tan impensable com autèntica. En Cesc Queral i aquella Vicenteta de la Plana Alta van fer molt per la consolidació de TV3. Es deia Vicenteta i ho explicava aixina: “A València ja se sap, o Vicenteta o Amparín”.