La victòria amarga de Hugh Grant sobre Murdoch

“Una enorme suma de diners”. Això és el que ha permès a Rupert Murdoch no haver-se d’enfrontar en judici a l’actor Hugh Grant, que acusa els seus mitjans d’haver-lo hackejat telefònicament. És una victòria moral, perquè el pagament implica el reconeixement implícit de l’espionatge. Però el regust és amargant, ja que l’editor del Sun no haurà de veure com un judici probablement sanciona i oficialitza aquestes pràctiques delictives. Segons ha revelat l’actor, ell volia confrontar el magnat davant el jutge, però el seu equip legal l'hi desaconsellava: un escenari paradoxal ben plausible era que guanyés però obtenint una compensació molt més petita que els deu milions de dòlars que l’intèrpret potser hauria de pagar en concepte de costes legals perquè, segons la llei britànica, van a compte del demandant. I Murdoch no té advocats barats, esclar.

Per molt llec en lleis que un sigui, ja es veu que això és un despropòsit. Algun cop he parlat aquí de les Slapp, que són aquestes accions judicials pensades per acoquinar el contrari i pressionar-lo per no publicar, amb la por que haurà de fer front a un litigi costós. Però és que això és encara més pervers: fins i tot tenint raó, i havent vist esbudellada la teva intimitat, et toca acotar el cap –encara que sigui amb la butxaca plena– perquè una pretensió raonable com és que un jutge sancioni el teu relat davant d’una mentida pot ser que et deixi les butxaques ben escurades. I aquí el perjudicat no és Hugh Grant, quan es mira l’afer amb perspectiva, sinó la ciutadania, a qui se li furta una veritat (ni que sigui una veritat judicial, però això és un altre tema). Mentrestant, l’empresa editora del Sun ha arribat a 1.500 acords similars i ha pagat uns 180 milions de lliures en els últims dos anys. Però segueix negant qualsevol actitud delictiva. Deu ser que li sobren els quartos.