Una victòria més esquifida del que mai admetran

La derrota sense pal·liatius del PSOE a Extremadura, antic feu socialista, ha estat aprofitada com era de preveure pels diaris de la caverna per sentenciar la fi de la Gran Era Fosca Sanchista. De fet, llegint algunes portades, fins i tot sembla que sigui ell qui s’ha presentat a les eleccions: “Sánchez pateix una derrota històrica a Extremadura” (La Razón) o “Sánchez porta el PSOE al col·lapse i el PP guanya sense alliberar-se de Vox” (El Mundo). Evidentment, els avatars extremenys interessen entre poc i gens a Madrid. L’Abc titula també projectant-se en el temps: “Històrica victòria de la dreta a Extremadura”. Veient els resultats, però, potser caldria refredar una mica l’entusiasme. Perquè l’aposta clara de tots tres mitjans era el PP, i per això en aquests dies han esclatat gens sorprenentment casos que entelaven la reputació dels d’Abascal. Ara bé, Vox ha pujat com un tro i, de fet, mirant les portades costa de llegir una constatació colpidora: la candidata popular María Guardiola ha guanyat, sí, però ha aconseguit millorar només un trist i solitari escó respecte dels que ja tenia, a pesar del suport mediàtic rebut. O, en altres paraules, la majoria dels diputats que ha alliberat el PSOE els ha pescat Vox (que no vol dir que siguin els mateixos votants, cosa que alguns entusiastes analistes semblen oblidar: algun dia hem de parlar de les presumptes transferències de vots de Demoscopilàndia).

L’altre aspecte ja clàssic de comentar és que tots tres diaris de la dreta segueixen sense incloure “ultra” en les seves primeres pàgines, perquè la parròquia no s’espanti. Sí que hi posen “extrema” i “dura”, esclar, però com una sola paraula i per designar la comunitat autònoma. Pel que fa a la resta, normalitat democràtica i aquí no passa res per pactar amb un partit arrelat en les polítiques de l’odi.