El xou de l’eutanàsia
Feia temps que sentíem parlar del cas de la Noelia als mitjans de comunicació. Un comitè d’experts va autoritzar, fa gairebé dos anys, el seu dret a rebre una mort assistida a causa del seu patiment. La lluita judicial del pare, però, ho ha impedit fins ara. Dos dies abans de la data de l’eutanàsia, Sonsoles Ónega va anunciar una entrevista amb la Noelia. Va ser ella mateixa qui va sol·licitar participar al programa.
Avui, Antena 3 ha emès el resultat de la gravació en un programa famós pel seu sensacionalisme i la manca de tacte. El que hem vist ha estat un despropòsit.
L’afectació teatral de la presentadora ja indicava un plantejament basat en el dramatisme. “A 24 horas de morir, Noelia se despide”, començava dient. Ens anunciava que el que veuríem ens impressionaria. Però el que més impressionava era veure una taula de debat organitzada al voltant de l’entrevista, amb col·laboradors jutjant la noia. “Estamos dando la opinión”, va protestar un tertulià per justificar-se. Van convertir l’eutanàsia en això: en un espectacle a favor i en contra. Aturaven l’entrevista a cada minut perquè els convidats suquessin pa en el cas. Sonsoles Ónega, que feia postil·les tràgiques després de sentir les frases de la Noelia, anava recordant periòdicament el compte enrere de les 24 hores.
El programa explicava de manera pèssima les circumstàncies d’aquella situació, perquè enfocava la història des del drama emocional. Amb un primer pla inquietant i música trista de piano, feien explicar a la Noelia tots els seus traumes d’infantesa vinculats a la desestructuració familiar, l’etapa viscuda en una llar d’acollida, l’alcoholisme del pare, els seus problemes de salut mental, la sensació de no encaixar enlloc, les temptatives de suïcidi, el consum de drogues... Però no s'explicava el cas des d’una perspectiva professional i mèdica segons els criteris del comitè d’experts. Tampoc des d’un punt de vista judicial, que hauria permès fer divulgació sobre l’eutanàsia i sobre com s’havien vulnerat els drets de la Noelia en els darrers dos anys.
Les imatges s’acompanyaven d’escenes familiars que es repetien en bucle: la mare i l’àvia fent-li petons, la noia maquillant-se davant del mirall o intentant pujar tota sola una escala malgrat les dificultats causades per la seva lesió medul·lar. El programa induïa la Noelia a gestionar detalls de la seva mort: la noia va comunicar a la mare, davant de les càmeres, que no volia que hi fos en el moment de la injecció. També es va acomiadar de l’àvia durant la gravació: “¿Quieres aprovechar ahora para decírselo a tu yaya?”, li va preguntar la periodista.
La decisió de la Noelia l’avala un comitè d’experts. És un dret. Ara bé, el plantejament sensacionalista i morbós del programa i la capacitat explicativa dels seus protagonistes no ajudaran gens a tota la tasca de divulgació, tan important i necessària, sobre el dret a morir dignament.