Zuckerberg es converteix en una IA per als empleats de Meta

Un dels problemes de les organitzacions verticals és que tothom vol parlar amb el cap suprem però el seu temps és limitat. Mark Zuckerberg ho pensa solucionar creant un avatar virtual d’ell, que n’imiti el to de veu, l’aparença i els gestos, creat amb intel·ligència artificial i entrenat amb tot el seu corpus com a màxim directiu. És l’apoteosi de la deshumanització d’unes xarxes socials que ens prometien el Xanadu de la connexió universal i les comunicacions horitzontals. Ara, els treballadors de Facebook, Instagram o WhatsApp ja no parlaran amb el seu cap directament ni a través dels càrrecs intermedis que serveixen sobretot per a això, sinó que hi xatejaran. Si la pràctica s’estén a la resta d’empreses, el resultat pot ser un festival. Si vol augment de sou, premi 1. Si quiere ser atendido en catalán, cuelgue, pesado.

L’empresa ho ven amb l'argument que els treballadors es podran sentir més a prop de Zuckerberg i la seva aura de poder si un ninot d’aparença més o menys realista regurgita frases ja pronunciades anteriorment. Seria interessant saber si el creador d’aquest imperi digital acceptaria que un treballador marxés uns quants dies per resoldre afers personals i deixés una IA seva perquè anés responent i treballant en pilot automàtic, però cobrant ell a finals de mes, esclar. La intel·ligència artificial obliga la societat a repensar el paper del treball en aquesta era incerta. La versió amable del relat diu que és una eina que ens alliberarà de les tasques més tedioses i mecàniques. En canvi, Zuckerberg mostra aquí una versió més sinistra del conte, en què el factor humà es pot eliminar. Pot començar per ell mateix, perquè els seus ingressos no depenen d’una nòmina, sinó d’un benefici empresarial, però el camí que marca és inquietant, una pura distopia. Chaplin en faria una bona seqüela de Temps moderns. Potser l'hi podem demanar a la IA.