Les mans que mimen la campiona olímpica

Rio de JaneiroDimecres passat, quan la badalonina Mireia Belmonte es penjava la medalla d’or, la seva fisioterapeuta, Mònica Solana Tramunt (Barcelona, 1973), plorava d’emoció i l’encomanava a qui es trobava per la zona mixta del centre aquàtic de Rio; entre d’altres, un servidor. Durant la seva trajectòria, per les seves mans ha passat una altra campiona olímpica al Brasil, Maialen Chourraut, i també ha treballat amb Marga Fullana, Nina Jivanevskaia, Martín López-Zubero o Chad le Clos, entre d’altres. A la ciutat carioca celebra els seus quarts Jocs Olímpics després de Sydney, Atenes i Londres.

La seva relació amb la fisioteràpia va ser de casualitat; va ser la primera opció després de trencar-se els isquiotibials preparant les proves per entrar a INEFC. L’any 1994, quan treballava com a monitora al Club Natació Sant Andreu per pagar-se la carrera, l’entrenador de l’equip de natació, Toni Codina, va oferir-li incorporar-se a l’equip com a fisioterapeuta, ja que l’havia conegut mentre feia unes pràctiques al CAR de Sant Cugat. Al cap de poc temps “la nena del Sant Andreu” va entrar a formar part de l’equip de la Reial Federació Espanyola de Natació.

Fa tot just un any que prepara a fons el cos de Belmonte per a l’assalt a la medalla d’or olímpica. Solana diu: “Muscularment la conec força bé i hem fet una tasca de prevenció molt constant”. Amb el seu entrenador, Fred Vergnoux, i els metges Montse Bellver i Emilio Gómez ha de tenir “una comunicació constant per controlar el seu estat físic i prevenir qualsevol lesió”. La fisioterapeuta destaca de Belmonte “la seva capacitat de patiment als entrenaments i a la taula de massatge, ja que fem un massatge esportiu que no té res de relaxant; fa mal. És part de l’entrenament”.

La Mònica dorm a la Vila amb la Mireia, Marta González, Fátima Gallardo, Jessica Vall i Àfrica Zamorano. Aquests dies han aprofitat per córrer juntes per Copacabana, un entrenament que ha dirigit tot l’any compaginant-lo amb el core training. Els horaris de les competicions a Rio fan que esmorzin a les 10.30, abans dels escalfaments, on fa massatges. Una hora abans de la competició acompanya la Mireia a posar-se el banyador, ja que assegura que “porta una talla extremadament petita de cintura cap avall” i entre totes dues triguen uns 20 minuts. La competició la segueix per televisió a la zona de fisioteràpia; poques vegades la pot veure en directe. Després de les finals arriben a la Vila al voltant de les 2 de la matinada, toca fer l’últim massatge de recuperació i abans d’anar a dormir afirma que fa “un petó de bona nit a totes les noies de l’apartament, que l’endemà sant tornem-hi”.