PERDUTS A RIO

Les mans que mimen la campiona olímpica

Mònica Solana és la fisioterapeuta de Mireia Belmonte

Les mans que mimen la campiona olímpica
Alberto Montenegro
12/08/2016
2 min

Rio de JaneiroDimecres passat, quan la badalonina Mireia Belmonte es penjava la medalla d’or, la seva fisioterapeuta, Mònica Solana Tramunt (Barcelona, 1973), plorava d’emoció i l’encomanava a qui es trobava per la zona mixta del centre aquàtic de Rio; entre d’altres, un servidor. Durant la seva trajectòria, per les seves mans ha passat una altra campiona olímpica al Brasil, Maialen Chourraut, i també ha treballat amb Marga Fullana, Nina Jivanevskaia, Martín López-Zubero o Chad le Clos, entre d’altres. A la ciutat carioca celebra els seus quarts Jocs Olímpics després de Sydney, Atenes i Londres.

La seva relació amb la fisioteràpia va ser de casualitat; va ser la primera opció després de trencar-se els isquiotibials preparant les proves per entrar a INEFC. L’any 1994, quan treballava com a monitora al Club Natació Sant Andreu per pagar-se la carrera, l’entrenador de l’equip de natació, Toni Codina, va oferir-li incorporar-se a l’equip com a fisioterapeuta, ja que l’havia conegut mentre feia unes pràctiques al CAR de Sant Cugat. Al cap de poc temps “la nena del Sant Andreu” va entrar a formar part de l’equip de la Reial Federació Espanyola de Natació.

Fa tot just un any que prepara a fons el cos de Belmonte per a l’assalt a la medalla d’or olímpica. Solana diu: “Muscularment la conec força bé i hem fet una tasca de prevenció molt constant”. Amb el seu entrenador, Fred Vergnoux, i els metges Montse Bellver i Emilio Gómez ha de tenir “una comunicació constant per controlar el seu estat físic i prevenir qualsevol lesió”. La fisioterapeuta destaca de Belmonte “la seva capacitat de patiment als entrenaments i a la taula de massatge, ja que fem un massatge esportiu que no té res de relaxant; fa mal. És part de l’entrenament”.

La Mònica dorm a la Vila amb la Mireia, Marta González, Fátima Gallardo, Jessica Vall i Àfrica Zamorano. Aquests dies han aprofitat per córrer juntes per Copacabana, un entrenament que ha dirigit tot l’any compaginant-lo amb el core training. Els horaris de les competicions a Rio fan que esmorzin a les 10.30, abans dels escalfaments, on fa massatges. Una hora abans de la competició acompanya la Mireia a posar-se el banyador, ja que assegura que “porta una talla extremadament petita de cintura cap avall” i entre totes dues triguen uns 20 minuts. La competició la segueix per televisió a la zona de fisioteràpia; poques vegades la pot veure en directe. Després de les finals arriben a la Vila al voltant de les 2 de la matinada, toca fer l’últim massatge de recuperació i abans d’anar a dormir afirma que fa “un petó de bona nit a totes les noies de l’apartament, que l’endemà sant tornem-hi”.

stats