UN MUNDIAL SENSE FUTBOL

Una llengua que lluita per continuar ben viva

Dos milions de persones parlen tàrtar al Tatarstan, regió que va arribar a proclamar-se independent
TONI PADILLA
TONI PADILLA

Amb set milions de parlants, el tàrtar, una llengua relacionada amb el turc, és la segona més parlada de tot Rússia. D’aquests set milions de persones que la parlen, dos milions ho fan a la República del Tatarstan. A les portes del Kremlin de Kazan, ben a prop de l’estadi on es jugarà el partit dels quarts de final del Mundial, s’aixeca una estàtua dedicada a Mussa Ialil, poeta en aquesta llengua assassinat pels nazis quan va ser capturat lluitant a la Segona Guerra Mundial. La llengua i la cultura tàrtares són omnipresents; a la República del Tatarstan hi ha gairebé més persones que parlen tàrtar, uns dos milions, que persones que parlen rus, un milió i mig, després de segles d’emigració dels russos cap a les terres que s’anaven conquerint cap a l’est. Kazan va ser conquerida el 1552 per Ivan el Terrible.

Rússia és un conglomerat de nacions de vegades difícil d’entendre, amb 37 llengües oficials. Ara bé, només el rus és oficial a tot arreu. Les altres 36 llengües només són oficials en repúbliques i regions concretes on viuen els pobles que les parlen. La diversitat és especialment complexa al Caucas, on la República del Daguestan té 13 llengües oficials. Al Tatarstan, fins ara, la situació era més senzilla entre els tàrtars, majoritàriament musulmans i originaris de l’est de l’Àsia, i els russos, cristians ortodoxos i eslaus. Però des de fa un any Moscou ha canviat la manera d’afrontar aquest cas, potenciant el dret de ser educat en rus per sobre del tàrtar. “Obligar una persona a estudiar en una llengua que no és la materna és tan intolerable com abaixar el nivell de l’educació en rus”, va dir Putin l’estiu del 2017. Amb això va donar pas a revisar l’educació a les repúbliques on hi ha diferents llengües oficials. En el cas del Tatarstan es va imposar una nova llei en què per ser educat en tàrtar els pares dels nens ho han de demanar per escrit. A més, les hores en rus creixen en detriment del tàrtar, obligatori a les escoles fins ara.

Cada república russa tenia una situació lingüística diferent. Algunes d’aquestes 36 llengües que conviuen amb el rus només tenen una sola assignatura per als nens des de fa anys; altres són obligatòries. Ara Moscou ho intenta ordenar amb una reforma que perjudica les llengües petites, segons molts experts. Al Tatarstan la decisió ha sorprès a molts, tot i que aquesta república continua tenint bastant autogovern des que el 1991, quan la Unió Soviètica s’enfonsava, el president Mintimer Xaimíev va proclamar-ne la independència. Moscou no ho va acceptar mai. Ara bé, el 1994 es va arribar a un pacte, segons el qual Moscou seguia manant, però el govern de Kazan mantenia el dret de tenir un president, un sistema judicial i un cos de policia propi, i de controlar impostos i participar en relacions exteriors. Aquests drets s’han anat retallant de mica en mica, cosa que ha provocat moments de tensió. El 2008, per exemple, el Parlament del Tatarstan va anunciar que tornaria a proclamar la independència de la República, mesura que no va tirar endavant. Ara milions de tàrtars segueixen pendents de les negociacions entre Kazan i Moscou, amb l’esperança que la seva llengua pugui recuperar l’espai perdut a les escoles per poder continuar tan viva com fins ara.

Més continguts de

El + vist

El + comentat