Estampa de la neu (gener 1938)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsArticle íntegre de Ramon Sastre Gnom (Barcelona, 1896-1988) publicat a GnomDiari de Catalunya

Entre l’any vell i l’any nou existeix una convencional divisió, una ratlla ideal que, per bé que inexistent en la realitat, tanmateix és ben visible en la imaginació. Aquesta nit els barcelonins han pogut també imaginar aquesta línia divisòria esborrada sota les esponjoses tofes de neu. Per un atzar poc freqüent en el nostre clima, i potser únic en les efemèrides de la ciutat, aquests dos anys restaran units en els seus extrems per la blanca pinzellada de la neu. En els records de la nostra infància, la neu assenyala unes fites que resten fixes i duradores a despit dels anys, tant com elles eren segurament efímeres i avivades per la il·lusió. Però en la neu d’aquests dies tots sentim una altra emoció, que no prové de la blancor del paisatge, ni del record allunyat de les visions d’infant.

Els nostres soldats fa dies i dies que no troben altres límits ni veuen altre horitzó que aquesta indecisa i esblaimada visió de fantasma. Ells i no nosaltres saben quin és el terrible engany de la neu. Sota la flonja aparença, les mil agulles flagel·lants de l’hivern; sota la blancúria inefable, la negra i espantosa soledat de la mort. Els nostres ulls avui ja no han volgut mirar en el brancam de cada arbre la sorprenent estilització d’unes antigues estampes japoneses, ni hem volgut lloar el clar i obscur delineat en el traçat del carrer. La nostra joia pueril d’altres temps s’obscuria sota una altra imaginació no tan llunyana ni tan innocent: el record dolorós dels nostres soldats que pateixen injustament, ajaguts en el jaç de turment i de mort, enmig del flagell de la guerra i dels temps, i que lluiten i moren per la causa de tots.