Ada Colau al telèfon

Ada Colau és contrària al Mobile World Congress perquè “la política de grans esdeveniments a la ciutat no és un model sostenible”. Ella troba que “tenim un turisme que beneficia els grans hotelers però no el petit comerç”.

Admetent l’evanescència del terme sostenible, jo diria que cap “gran esdeveniment” pot ser sostenible, precisament perquè és gran. I és per això que tot “gran esdeveniment” es produeix de manera aïllada. Penso en altres grans esdeveniments tan poc sostenibles com aquest congrés: la Marató de Barcelona, l’Onze de Setembre o les Festes de Gràcia.

Però la diferència fonamental entre la Marató de Barcelona, la Via Catalana o les Festes de Gràcia i el Mobile World Congress és que els primers són esdeveniments que duen l’etiqueta de populars. I l’etiqueta de popular fa que, automàticament, ens obliguem a pesar les coses bones i les dolentes que ens dóna l’esdeveniment, per acabar concloent que pesen més les bones. En canvi, el Mobile World Congrés duu l’etiqueta d’ elitista. Per entendre’ns: si jo ara dic que em gastaré 150 euros dinant en un restaurant que té tres estrelles Michelin, seré titllada d’elitista, ricatxa i esnob. En canvi, si dic que em gastaré 150 euros en un vol de Vueling a Irlanda que he trobat per internet, seré aplaudida per la ganga. Són els mateixos diners, és el mateix tipus de plaer, però l’un no queda bé i l’altre sí.

Si en lloc d’acollir un congrés de mòbils Barcelona n’acollís un de cicloturisme urbà, ¿Ada Colau diria el mateix? Perquè, sens dubte, té raó que el turisme “beneficia els grans grups hotelers”. Però llavors passa que els treballadors dels grups hotelers reben més propines. I llavors van al teatre. I llavors els actors tenen feina. I com que tenen feina van a sopar. I llavors els amos de restaurants tenen beneficis. I com que tenen beneficis es compren aquest diari. I llavors, com que jo tinc feina, me’n puc anar de copes al petit comerç.