08/09/2021

L'Afganistan, amb nocturnitat i nostàlgia

2 min
‘Afganistan, drama inacabat’ va reunir en pantalla tres antics corresponsals de TV3 amb experiència a l’Afganistan.

Dimarts a la nit, per fi, TV3 ens va poder oferir un programa dedicat a la situació de l’Afganistan. Món és el programa de la secció d’Internacional de TV3 que de tant en tant, de manera incomprensiblement irregular, treu el cap per la graella. Un espai que permet als espectadors reconciliar-nos amb una televisió més adulta, que sap trobar l’equilibri entre la informació i el plaer de la divulgació. Aquest dimarts, després del devastador Sense ficció, amb la revisió del documental 102 minuts sobre l’atemptat de l’11 de setembre a Nova York, la cadena s’ho va fer venir bé per trobar el moment d’emetre Afganistan, drama inacabat. Val més tard que mai, diuen. I valgui la redundància, perquè l’emissió va començar a dos quarts d’una de la matinada. Una llàstima, perquè l’interès indubtable de l’emissió es va veure perjudicat per aquest horari intempestiu. Amb Joan Carles Peris al capdavant, el programa va arrencar amb una crònica des de Washington del corresponsal Xesco Reverter que, amb la seva capacitat de síntesi habitual, va exposar de manera molt aclaridora les claus del conflicte. Corresponsals, professionals de la secció d’Internacional i afganesos residents a Catalunya van anar desglossant des de diferents angles les circumstàncies que envolten la situació del país, l’evolució del poder talibà i les perspectives de futur.

Però si hi va haver un moment imprescindible a Afganistan, drama inacabat que cal que recupereu, va ser el final del programa. Peris va reunir en pantalla tres antics corresponsals de la cadena amb experiència a l’Afganistan: Nicolás Valle, Roser Oliver i Eduard Sanjuán. Entre tots tres no només van oferir un retrat des de la perspectiva de qui ha trepitjat el terreny sinó de qui té l’experiència professional d’observar els fets d’una manera més transversal. Parlaven del detall, de la petita història, per explicar el fenomen a escala global. Tots tres van estar d’acord en com l’11-S i la intervenció dels Estats Units a l’Afganistan marca un punt d’inflexió en la política i en la nostra manera de viure actual: pèrdua de drets i llibertats quotidianes, control de dades personals o descrèdit de la classe política en general. El testimoni de Roser Oliver parlant de la seva experiència a l’Afganistan des de la perspectiva de gènere va ser interessantíssim. I va ser molt impactant quan van recordar amb Eduard Sanjuán una experiència de risc personal i alguns dels traumes que sovint acompanyen la feina de corresponsal. Aquella estona de televisió excel·lent, que hauria de ser l’orgull de la cadena, va quedar relegada a quarts de dues de la matinada. Uns minuts de televisió que s’haurien d’emetre als instituts per estimular el vincle dels adolescents amb l’actualitat. Una estona de tele que et despertava la nostàlgia, no per l’enyor del passat sinó per tot allò que hem perdut en el present. Televisió que apel·la a l’intel·lecte, al periodisme, que posa en valor els grans professionals i que prioritza l’experiència. Que tot això quedi marginat a la matinada de TV3 és un altre drama inacabat.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
stats