Ai, Karla, Karla...

Si volem tornar a parlar de la separació entre autor i obra ens hem de referir a aquesta actriu, Karla Sofía Gascón, protagonista d’un musical sobre narcos, que hauria pogut ser la primera actriu trans a guanyar un Oscar, perquè està nominada. Ara tot se’n pot anar en orris, perquè la nostra artista es veu que, en el passat, va fer tuits racistes, islamòfobs (i catalanòfobs, però això mai compta). De tots ells, el més lluminós és el que fa contra la gala dels Oscars, justament. "No sabia si estava veient un festival afrocoreà, una manifestació de Black Lives Matter o el 8-M. A part de ser una gala lletja. Els va faltar donar-li un premi al curt del meu cosí, que és coix”, deia. Hauria hagut d’afegir: “Els va faltar donar-me l’Oscar a mi, per ser trans”. M’alegra, per cert, constatar que alguns membres de minories o de grups de població discriminables no tenen per què ser éssers de llum. Hi pot haver una trans racista. Visca. Això és la normalitat!

Que ara potser no guanyi l’Oscar pel seu comportament no té, a priori, cap sentit. Puc veure una ballarina ballant i considerar que ho fa molt bé. Puc saber, després, que no té assegurada la minyona i que estafa Hisenda. La meva percepció sobre el seu ball no canviarà. Em caurà pitjor i potser decidiré –amb recança– que no la vaig a veure per no contribuir al seu enriquiment, però no podré dir “Ja no m’agrada”. Em passaria el mateix amb el vi, la roba, el cine o, esclar, els llibres. Si ara em dieu que Woody Allen ja no pot ser considerat dels bons, no hi podré fer res i Manhattan em seguirà agradant molt. I si em diguéssiu que Bowie menjava nens, seguiria vibrant amb Heroes. Jo no controlo el que m’agrada i el que em deixa d’agradar. Que aquesta actriu es quedi sense l’Oscar per raons extraartístiques només demostra que la van nominar a l’Oscar per raons, també, extraartístiques.