Això del Banc SabadeLL

Intento entendre aquest curiós concepte que es diu “opa hostil” (em meravella el desacomplexat “hostil”) sobre el Banc Sabadell. M’expliquen que les “fusions bancàries” a Espanya “han suposat, en alguns casos, retallades de fins al 50% en les estructures de gestió”. No parlem, només, de tancar oficines i acomiadar persones. Tinc la hipoteca en un banc, petit i basc, que és el que em va fer el millor tracte. Per a mi, una treballadora, un dos per cent o un dos i mig per cent suposa mitja vida. En aquest banc, sí, valoro que em coneguin pel nom. Molt poques vegades a la vida en tinc, de tracte personal. Al súper em fan passar per la caixa ràpida, a Twitter em contesta un robot.

El Banc Sabadell té aquesta terminació, en ll. L’altre dia llegia (xexia, en català modern) que els joves catalans cometen ieisme. No saben dir la ll. Diuen iapis, per llapis, diuen getra, per lletra i diuen iuna per lluna. Pronunciar Sabadell i no Sabadei o Sabadel és tota una declaració de principis. Una opa hostil, aplicada a les persones, seria similar al matrimoni forçós, a un piquito, a un “qui paga mana”. Deixeu-nos, sisplau, quan busquem hipoteca, forn de pa o parella a Tinder, poder veure com està el mercat. Vull anar a l’oficina i asseure’m per preguntar quant dec. Vaig haver de pagar la part que em corresponia de la caixa de morts del meu pare. No em sortia dels baixos fer-ho pel caixer. Volia seure per fer-ho. És el mínim, seure!