Les ajudes verdes, una trampa burocràtica
Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.
Prenem com a exemple els incentius per a la compra de vehicles elèctrics. Es van anunciar ajudes de fins a 7.000 euros, però el procés per sol·licitar-les és complex i lent. Els ciutadans han d’avançar els diners i esperar mesos, fins i tot anys, per rebre la subvenció. Hi ha persones amb el vehicle adquirit fa més de cinc anys que encara no han cobrat ni un cèntim.
La instal·lació de plaques solars tampoc se'n deslliura, dels obstacles. Tot i les subvencions anunciades, molts ciutadans s’enfronten a retards en la tramitació i a una manca d’informació clara. Els fons europeus Next Generation, que haurien d’impulsar aquestes instal·lacions, no sempre arriben a temps, i els sol·licitants han d’estar atents a terminis i requisits que canvien constantment. En alguns casos, les ajudes s’han exhaurit abans que els sol·licitants hi puguin accedir.
És a dir, oblideu-vos de rebre res. S’ha superat la quota, ens diuen. Doncs podien haver comunicat el dia exacte en què s’havien acabat les ajudes, trobo.
En el cas de l’aerotèrmia i similars, les ajudes estan subjectes a una sèrie de condicions tècniques i administratives que hi dificulten l’accés. Els sol·licitants han de presentar certificats d’eficiència energètica i complir requisits específics que, en molts casos, no estan ni definits amb claredat. Hi ha procediments en què no t’avisen de la concessió de l’ajuda: el ciutadà ha de consultar els butlletins oficials i, si ho veu dues setmanes tard, adeu-siau.
Les ajudes existeixen sobre el paper, però la seva implementació pràctica és plena d’entrebancs. El ciutadà se sent enganyat i, de fet, és un engany. No hi ha dret. Quan el ciutadà s’equivoca en un termini o li arriba una multa, pobre d’ell si no ho atén dins el termini i en la forma escaient. Però quan es tracta que el ciutadà es beneficiï d’una ajuda, s’invoca Kafka i es dissenya un procés que ni la mateixa administració seria capaç de complir. En economia se’n diu asimetria administrativa, i en l’àmbit moral se’n diu frau.