12/03/2021

Què amaga la suspensió de la immunitat?

4 min
Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí aquest dimarts al Parlament Europeu.

El Parlament Europeu acaba de retirar la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí. La decisió era previsible després que la Comissió d’Afers Jurídics s’hagués pronunciat a favor de la suspensió de la immunitat i hagués elevat al ple una proposta en aquest sentit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha, però, un aspecte de la proposta i de la decisió adoptada que no s’ha destacat i que és important. Em refereixo a la motivació actual de la suspensió de la immunitat respecte a la que el Parlament Europeu ha utilitzat habitualment fins ara. La Comissió d’Afers Jurídics tenia consolidada una doctrina segons la qual la immunitat dels eurodiputats no depenia de si els fets incriminats s’havien produït abans o després de l’accés a la condició d’eurodiputat, com tampoc del moment processal de la causa penal mentre estigués oberta, és a dir, fins a l’existència d’una sentència ferma. La immunitat es projectava en aquest ampli context i la decisió sobre la seva suspensió calia adoptar-la analitzant especialment si darrere de l’acció penal hi havia una motivació política o no.

En el cas que ens ocupa, la cosa no ha anat exactament així. La lectura de la decisió del Parlament Europeu permet observar que, en contra del criteri que ha utilitzat normalment, el Parlament Europeu s’ha basat en la tesi que ha establert el Tribunal Suprem en el sentit de considerar que la immunitat desapareix si s’accedeix a la condició de parlamentari quan s’ha iniciat la fase de judici oral o ja s’ha dictat una interlocutòria de processament. Aquesta visió restrictiva de la immunitat va permetre al Tribunal Suprem evitar aplicar-la quan els líders del Procés van guanyar l’escó de diputats al Congrés en les eleccions del 14 de maig del 2019; ara la utilitza el Parlament Europeu i se separa així de la doctrina mantinguda fins ara.

Aquesta decisió del Parlament Europeu sorprèn encara més quan es compara amb la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas Junqueras. En la sentència del 19 de desembre del 2019, aquest tribunal va donar resposta a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem deixant clar que la immunitat parlamentària europea s’adquiria de manera automàtica des del moment de ser proclamat diputat electe. En aquella sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea era perfectament coneixedor de la doctrina del Tribunal Suprem en què ara s’empara el Parlament Europeu. Tanmateix, aquest fet no li va impedir reconèixer la immunitat europea a Oriol Junqueras i això no pot tenir cap altra lectura que la de constatar que per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la interpretació restrictiva de la immunitat que fa el Tribunal Suprem no és determinant en l’àmbit europeu. Si no fos així, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria sigut ben diferent.

Oriol Junqueras arribant a Lledoners després de la revocació del tercer grau.

La sentència del cas Junqueras va permetre a Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí accedir a la condició d’eurodiputats i gaudir d’una immunitat que el Parlament Europeu els va reconèixer llavors sense cap problema. En aquell moment el Parlament Europeu ja era (o devia ser) coneixedor de la doctrina restrictiva del Tribunal Suprem sobre la immunitat parlamentària, però no la va utilitzar per oposar-se al reconeixement de la immunitat. En canvi, ara sí que utilitza aquest argument per suspendre-la. No té cap lògica aixecar una immunitat per un motiu que teòricament ja hauria d’haver portat en el seu moment a no reconèixer-la.

Com diu el reglament del Parlament Europeu, la immunitat parlamentària no és un privilegi personal del diputat, sinó una garantia d’independència del Parlament com a institució. Per aquesta raó, la immunitat garanteix l’exercici del càrrec davant d'accions penals seguides contra un eurodiputat, amb independència del moment dels fets i del seu estat processal. Per tant, el manteniment o la suspensió de la immunitat s’ha de prendre apreciant si darrere de l’acció penal hi ha una motivació política o no.

La motivació de la decisió del Parlament Europeu permet deduir que la utilització d’una argumentació tècnica ha servit per evitar un debat incòmode centrat en els aspectes més polítics de la qüestió. Aquesta conclusió no sembla gratuïta, atès el resultat de la votació, amb un nombre de vots en contra de suspendre la immunitat i d’abstencions notablement més elevat del que sol ser habitual. Malgrat la suspensió de la immunitat, de la decisió del Parlament Europeu se'n pot despendre un missatge subliminar adreçat a les autoritats espanyoles.

S’ha anunciat que la decisió de suspendre la immunitat es recorrerà davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Teòricament és possible interposar el recurs, però es dubtós que el tribunal pugui entrar a valorar els motius de fons utilitzats pel Parlament Europeu, perquè la suspensió o el manteniment de la immunitat és una decisió de naturalesa intrínsecament parlamentària.

Antoni Bayona és professor de dret a la UPF i ex lletrat major del Parlament

stats