L’ampliació del Prat i el malson de la Catalunya dels 10 milions

No teníem els serveis públics i les infraestructures prou estressades amb la Catalunya dels 8 milions i de la massificació turística que el Govern de la Generalitat compareix al Parlament per fer-nos saber que ens hem de preparar per ser 10 milions. Que ho diuen els estudis demogràfics. Sembla que l’executiu català no considera cap alternativa: ho diuen els estudis demogràfics, i punt. Com si fossin els estudis demogràfics, i no les polítiques públiques, les que decidissin la població d’un país.

Alguns encara recordem quan érem 6 milions. Encara avui, segurament la millor campanya publicitària de la Generalitat restaurada. Era 1987. Tretze anys després, el 2000, continuàvem essent 6 milions, concretament 6.147.547. En els tretze anys que van del 1987 al 2000, doncs, vam créixer només en 150.000 habitants. I en els tretze anys següents, del 2000 al 2013, atenció, vam créixer en 1.300.000. Van caure del cel? D’un estudi demogràfic? No, la política va prendre decisions molt concretes i Catalunya es va convertir en demandant intensiu de mà d’obra barata vinculada al turisme i la construcció. L’any 2003 Catalunya oferia 494.756 places turístiques (llits). Avui, n’ofereix més del doble, 1.217.497. Són dades oficials. Llicències atorgades per les administracions públiques en funció de lleis aprovades pel Parlament. 

La població d’un país és la conseqüència directa del seu model productiu i formatiu. Per acció i per omissió, és la política qui ha construït aquesta Catalunya de 8 milions, salaris baixos, turistificació, habitatge inassequible i retrocés lingüístic. Ara, els mateixos que ens han dut fins aquí ens diuen que ens preparem, que això és només el començament, perquè anem cap als 10 milions. Tenint en compte que els catalans no tenim fills (1,08 fills per dona), no cal ser gaire espavilat per entendre com es farà per saltar dels 8 als 10 milions d’habitants: continuar atraient de forma intensiva mà d’obra barata de fora del país, és a dir, persistint en el model productiu actual. Com diuen Guillem Surroca i Jordi Cases, els militants de la CUP de les comarques gironines que han revolucionat les xarxes amb els seus vídeos de denúncia, “algú ha decidit que hem de ser el balneari d’Europa”. I, parafrasejant Aznar, haurem de dir que aquest algú no està ni en deserts remots ni en muntanyes llunyanes. És a Via Laietana (Foment del Treball) i al Parc de la Ciutadella (PSC i Junts).

És la mateixa aliança de ferro que ara promou l’ampliació de l’aeroport del Prat, una obra certament ben necessària si es vol acabar de destruir la cohesió social. El discurs oficial sona bé: si Catalunya vol ser competitiva en el món globalitzat, necessita més connexió aèria directa amb el sud-est asiàtic –aquí el bon tertulià és important que afegeixi: “la regió econòmicament més dinàmica del planeta”–, i això demana avions més grans que necessiten una pista més llarga per enlairar-se i aterrar. Qui es pot oposar a un país més competitiu? El problema és que el projecte d’ampliació d’Aena no va d’això. El discurs del sud-est asiàtic és només una narrativa pública que fa de més bon passar una operació pura i dura d’ampliació de capacitat del Prat, dels 55 milions de passatgers actuals fins als 70 milions, amb l’afegit d’una multimilionària operació urbanística al voltant de l’aeroport. 

I qui seran, aquests 15 milions de passatgers més que Aena –companyia cotitzada a Borsa que es deu als seus inversors– estarà obligada a portar sí o sí al Prat per fer rendible la inversió de 3.200 milions? Alts executius en missió professional? Qui s'ho creu, això? No, no hi ha executius per a tanta capacitat i els autors del discurs ho saben. El que sí que hi ha són turistes, milions de turistes que necessitaran hotels i apartaments, dones de fer feines que els facin els llits, cambrers que els serveixin de qualsevol manera, dependents temporers de gelateries i botigues de carcasses de mòbils, conductors de VTC falsos autònoms i joves precaritzats que els estripin el tiquet per pujar al Tutuki Splash. El sistema està entrenat per fer això, i això és el que farà. El mateix cercle viciós que ens ha portat dels 6 als 8 milions, corregit i augmentat per arribar als 10 milions, a major glòria d’una minoria que ja es frega les mans. Si pel camí ens carreguem definitivament la cohesió social, fem petar del tot els serveis públics i acabem d’expulsar el català de Barcelona, haurà estat ben bé perquè haurem volgut. En això el problema no és Madrit, és Via Laietana i el Parc de la Ciutadella.