L’angoixa per les guerres futures
Encara que estem a les festes de Nadal i sembla que tothom ha d’estar content, la darrera enquesta del CIS diu que la principal preocupació dels espanyols, de cara als propers deu anys, és la guerra, per damunt de l’atur o el canvi climàtic. Ho diu una quarta part de la població enquestada, però no explica els motius d’aquesta por.Al 3,5% li preocupen les tensions internacionals, els conflictes econòmics, el poder de la Xina, la radicalització ideològica i els règims totalitaris, però és un percentatge massa petit per interpretar la primera qüestió.
En una altra enquesta del CIS, del mes de novembre, apareixien més respostes, encara que també insuficients. Es va preguntar a la gent si tenia sentiments de por, amb caràcter general, i el 23% va dir que sí. Al preguntar-los quina mena de por, en primer lloc figuraven les guerres i conflictes actuals (76,8% de la gent que sentia por). A una altra pregunta, sobre si Espanya podria veure’s involucrada en una guerra en els propers anys, el 57% de les persones van dir que podria ser amb Rússia, el 42,2% amb el Marroc i el 30,4% amb els Estats Units. Un 47,3% també creia que en els propers cinc anys una potència externa podria atacar un país de la Unió Europea, amb una clara referència a Rússia, i gairebé la meitat de les persones enquestades creien que era necessari reforçar les capacitats militars de la Unió Europea.
No voldria frivolitzar el sentit de les pors de tanta gent, perquè per alguna raó les tenen, però sí que cal aclarir alguns dels factors que han influït en aquesta preocupació. Perquè Espanya no és Ucraïna ni Veneçuela.
En primer lloc, i de manera molt destacada, arran de la invasió russa d'Ucraïna el 2022, des de sectors atlantistes –i especialment el secretari general de l’OTAN– s’ha anat repetint, una vegada i una altra, que abans de cinc anys Rússia podria envair altres països europeus, i que per aquest motiu calia incrementar els pressupostos militats fins al 5% del PIB, encara que això comportés disminuir la despesa social i afeblir encara més el deteriorat estat del benestar a Europa. A més, des que Trump va arribar a la presidència, ha anat pressionant Europa perquè destinés aquest 5% a defensa, argumentant, falsament, que els Estats Units havien estat tradicionalment els qui defensaven Europa amb la seva presència militar al continent. Obviava que són els Parlaments de cada país europeu, i no els EUA, els que aproven els pressupostos militars de manera sobirana, i no copiant les necessitats de la gran potència mundial, que, a més, malgrat tenir interessos a tot el món no destina el 5% de la seva despesa a finalitats militars, sinó el 3,4%. Per tant, si no tens aquesta ambició imperial, no necessites gastar tant en armes.
La segona qüestió és la relativa a la por que Rússia envaeixi països europeus a curt termini. Això és una mentida monumental, una estratègia de la indústria militar perquè comprem més armes (Trump diu que les hem de comprar a empreses del seu país). Per aquest motiu, s’insisteix en el perill que correm tots els europeus, quan Rússia ja té prou feina per mantenir les seves posicions annexades a Ucraïna. Més enllà d’això, Putin no té capacitat d’envair cap país dels voltants, i encara menys de declarar una guerra oberta a l'OTAN.
Hi ha tota una estratègia per fer agafar por a la gent del continent, per tornar a la guerra freda, militaritzar les societats i fer realitat la doctrina de la dissuasió ofensiva: tenir una “capacitat letal”, en paraules del secretari general de l’OTAN. Les persones del carrer haurien de tenir més i millor informació sobre aquestes realitats internacionals per poder raonar sobre el que és o no factible, diferenciar el possible del probable i no deixar-se entabanar, per no creure el que no té sentit.
No, no tindrem cap guerra a Europa abans de cinc anys. Però si ens anem militaritzant cada cop més assentarem les bases perquè, davant de qualsevol conflicte que aparegui, posem sobre la taula l’opció militar com a primera opció, deixant de banda l’actuació política i diplomàtica per resoldre els conflictes, tal com havien après al finalitzar l’anterior guerra freda.